LA LLEGENDA DE SANT JORDI A MONTBLANC

Segons la tradició popular, Sant Jordi era un militar romà nascut al segle III a la Capadòcia (Turquia). El sant, que estava sota les ordres de l'emperador Dioclecià, es va negar a terme l'edicte de l'emperador que ordenava perseguir els cristians i per aquesta raó va ser martiritzat i decapitat pels seus coetanis. Molt aviat es va començar a venerar com a màrtir a la part oriental de l'Imperi Romà i de seguida aparegueren histories fantàstiques lligades a la seva figura.

La gesta de Sant Jordi i el drac es va fer popular a tot Europa cap al segle IX sota el nom de "Llegenda àuria 'i va ser recollida per l'arquebisbe de Génova, Iacopo da Varazze, més conegut com a Iacobus de Voragine, en 1264, en el llibre 'Legenda sanctorum'. En aquesta versió, però, la gesta passava a Líbia.

A partir d´ella es van fer versions a tots els païssos amb petites variants.

La versió de la llegenda més popular a Catalunya explica que a Montblanc (Conca de Barberà) hi havia un drac terrible amb llargues ungles i alè de foc. Aquest drac feia fugir al poble, matava la gent amb el seu alè i s'empassava les persones vives. Els ciutadans, sense cap solució, van decidir donar-li dos ovelles cada dia per apaivagar la seva fam. Quan s'acabaren els bens, li donaren vaques, bous i tots els animals que tenien, fins que es quedaren sense.

El rei va convocar una reunió, on van decidir que farien un sorteig li donarien al drac una persona cada dia, perquè se la menges.

Un desafortunat dia, li va tocar a la filla del rei, i ell tot plorós va dir:

-Perdoneu a la meva filla i, a canvi, us donaré tot el meu or, el meu argent i la meitat del meu regne, però us ho demano per favor , deixeu la meva filla.

El poble li va negar, i el rei va demanar vuit dies per plorar la seva filla.

Arribat el dia, el rei la va vestir i la va deixar davant de la cova, a prop del drac.

Però de sobte, quan el drac ja obria la seva gran boca per menjar-se d'una queixalada la princesa, va aparèixer, cavalcant sobre un cavall blanc i amb la seva llança i el seu escut daurat el cavaller Sant Jordi, per salvar la princesa de les urpes de aquell enorme drac.

Aquell cavaller va alçar la seva llarga llança i d'un cop, el drac va caure desplomat a terra, amb la llança clavada al vell mig del cor. 

Tot d'una, de la sang del drac que li regalimava cos avall va sortir un roser, amb unes roses que brillaven amb la esplendor del sol, i de sobte, el cavaller Sant Jordi va agafar una, la més bonica de totes, va anar a la princesa i li va donar en senyal d'amor.

El rei li va demanar que es casés amb la seva filla i que li donaria tot el seu or i la meitat del seu regnat. Però el cavaller va marxar sobre el seu cavall blanc sense dir res. Des d'aquell dia la gent del poble va viure tranquil·la.

És per això que en el dia de Sant Jordi els homes regalen una flor a la persona que més volen, i les dones un llibre.