LA PASQUA JUEVA

Mentre que a Rosh Hashaná i Iom Kipur, és l'individu qui ocupa un lloc rellevant, Pésaj marca el protagonisme de tot el poble.

La festivitat de Pésaj s'origina en el gran esdeveniment de l'Èxode d'Egipte. Els Fills d'Israel surten de la servitud a la llibertat, i la profusió de lleis que regeixen la celebració, té per objecte rememorar aquest fet.

Els Deu Manaments s'inicien amb la frase:

"Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que t'he fet sortir de la Terra d'Egipte, de la casa de la servitud" (Èxode XX, 2).

"Recorda't que vas ser servent a la Terra d'Egipte, i que el Senyor, el teu Déu, te'n va fer sortir amb mà forta i amb braç estès, per tant el Senyor , el teu Déu, t'ha manat que guardis el dia del Dissabte ".(Deuteronomi V, 15)

La sortida d'Egipte s'esmenta, a més, cada dia, en les oracions rituals.

Però és en la nit del "Séder" quan es recorda l'Èxode de manera especial amb la "Hagadá" (Narració de Pésaj). La narració de l'Èxode comprèn dos temes principals: un, les penúries de l'esclavitud ("avdut"), i l'altre, els avatars de l'alliberament, rica en fets prodigiosos com les cèlebres 10 plagues, o la cruïlla del Mar Roig.

El motiu central de la festivitat de Pésaj és la llibertat ("jerut"). Però la llibertat no és un fi en si mateix. No en va, el Poble d'Israel ha hagut de romandre per molt temps en un país on un enorme poder es concentrava en mans d'uns pocs, el monarca s'adjudicava rang diví i la gent comuna vivia oprimida. Per haver experimentat la injustícia en carn pròpia, aspirava aquest poble a construir una societat més justa. Per tant, ja des del dia següent al de la sortida d'Egipte, comença el recompte de les 7 setmanes (Shavuot) al cap de les quals haurà de rebre la "Torà" al peu de la Muntanya Sinaí.

No obstant això, no es va mostrar disposat a abandonar Egipte el poble en la seva totalitat. Molts israelites s'havien habituat al jou dels seus amos. Va haver de sorgir una generació nova, d'ànim més resolt, disposada a córrer el risc.

De diferents episodis i al·lusions del text bíblic, es desprèn que existien en les masses populars diversos corrents enfrontades. Així, es compta de la Tribu d'Efraïm, que alguns dels seus fills, impacients, van prendre l'espasa i van pretendre llançar-se a la conquesta de Canaan, però en no estar degudament preparats, van caure en el camí.

Hi va haver també rebels que s'oposaven a Moisès i Aaron i parlaven malament dels seus germans. Alguns temien que els seus caps els malquistaran amb el Faraó d'Egipte, quan li exigien que deixés sortir al seu poble. Però encara els que es mantenien fidels, més d'una vegada van vacil·lar davant la magnitud de l'empresa, renegant dels que aspiraven a alliberar-los. I van haver després acceptar els mandats de la "Torà" (la Llei), per merèixer la llibertat promesa.

En els llindars de l'èxode, i trobant-se encara sota el domini egipci, Moshé es preocupa perquè els pares responguin a les preguntes dels seus fills sobre els esdeveniments.

La "Hagadá" subratlla que a cada nova generació li correspon renovar el compromís de la llibertat, superant les barreres del temps:

"Cada generació s'ha de veure a si mateixa com si hagués estat ella la que va sortir d'Egipte".

I l'estructura mateixa del seu text simbolitza els estrets llaços entre el passat, el present i el futur del Poble d'Israel.

A la primera part, repassa la història dels patriarques, i en la segona estén el benefici de l'alliberament a les generacions actuals. En l'última part, amb vista al futur, apareix Eliahu Hanaví (el profeta Elies), tan car al sentiment popular i, a qui va dedicada la 5 ª copa de vi. Segons velles tradicions, ell és qui ha d'anunciar el final dels temps, l'arribada del Messies. Que millor símbol, llavors, de la redempció ("gueulá"), en un futur que tota la humanitat anhela!