ESPECIAL DRACS: ELS DRACS D´EUROPA DEL NORD

Les tribus nòrdiques d'Europa associaven el seu folklore amb diversos aspectes terrorífics del drac.

La mitologia germànica inclou al drac (Nidhug o Níðhöggr) entre les forces de l'infra-món. S'alimenta de les arrels de Yggdrasil, el freixe sagrat que estén les seves arrels a través de tots els mons.

Els antics escandinaus (els víkings), adornaven les proes de les seves naus fent-les en forma de drac. Usaven aquesta decoració en la creença que així espantarien els esperits (Landvaettir) que vigilaven les costes a les que arribaven.

També els dracs apareixen en poemes germans. El més antic poema èpic anglosaxó, tracta d´un home anomenat Beowulf, que havia lliurat al seu poble d'un monstre meitat home i meitat diable, després, ja convertit en el rei, lluita contra un drac, disputa en què tots dos moren.

En el Cantar dels Nibelungs, un poema èpic medieval anònim, Sigfrid mata un drac, anomenat Fafnir, i a l'ungirse amb la seva sang es fa immune a tot mal.

Per als celtes, el drac era una divinitat dels boscos, la força podia ser controlada i utilitzada pels mags. Entre els conqueridors celtes de Britània fou símbol de sobirania, i durant l'ocupació romana de l'illa va adornar els estendards de guerra, convertint-se en un símbol heràldic i després militar.