EVANGELITZACIÓ, CATEQUESIS I CLASSE DE RELIGIÓ

És oportú aclarir tres termes que, encara que relacionats, denoten activitats diferenciades: evangelització, catequesi i assignatura de Religió.

Evangelització: És anunci de la Bona Nova, bàsicament del kerigma: el nucli central de la fe cristiana. L'evangelització, a més, busca l'adhesió a Crist per la fe i la conversió, l'acceptació de la salvació i el perdó que ofereix l'Evangeli, amb totes les conseqüències.

Hi ha una primera evangelització, com ara en l'anomenada missió ad gentes, quan Crist és anunciat a pobles i persones que no el coneixen, i existeix, també una evangelització "contínua", com a tasca essencial de l'Església, cridada a viure i anunciar la Bona Nova del Regne. Així tot cristià és re-evangelitzat cada vegada que renova la seva acceptació de Crist com a Senyor i Salvador de la seva vida.

El lloc propi de l'evangelització és el món sencer ja que el cristià a allà on va evangelitza, anuncia, a temps i fora de temps, la salvació en Crist. A la feina, a l'institut, a la parada de l'autobús, i fins a la barra d'un bar, som convidats a anunciar el Senyor Ressuscitat.

Catequesi: És "ressonància" de la fe rebuda i confessada, una explicitació dels seus continguts bàsics, pressuposa sempre el pas previ de l'evangelització, i va dirigida a formar cristians que coneixen a fons la seva fe, i són capaços de comprometre i de madurar en ella. Fomenta les actituds i valors propis del discipulat cristià, del seu creixement, del seu lliurament al servei de la comunitat cristiana i del món. Existeixen diferents tipus de catequesi, segons les circumstàncies: catequesi sacramental, d'adults, juvenil, etc.

El lloc propi de la catequesi, donades les seves característiques, és la comunitat cristiana com a tal, el saló d'una parròquia, el lloc on es reuneix l'assemblea, una aula disposada per a això, etc.

Assignatura escolar de Religió (opció confessional): És una exposició sistemàtica i raonada dels continguts propis del fet religiós en general i del fet religiós cristià, en diàleg amb la ciència, l'art, les humanitats, les ciències socials, en definitiva, amb la cultura del món contemporani, a través d'una pedagogia científica, d'acord al procés evolutiu dels educands, afavorint valors i actituds com ara la convivència, la solidaritat, la tolerància, que respon a un determinat model ètic i antropològic, i que contribueix a la formació integral, a l'adquisició de les anomenades competències bàsiques dels ciutadans.

La Religió, com a assignatura, és a més un espai per a la formació, defensa i maduresa de la llibertat de la consciència, la capacitat per discernir el camí a seguir, per assumir amb autonomia opcions fonamentals en l'existència personal, opcions que donen sentit i significat en viure humà.

Per les seves característiques pròpies, el lloc de l'assignatura de la Religió és l'acadèmic. És en el si de l'escola, on la Religió dialoga amb el món del coneixement, on confronta i és, al seu torn, confrontada. Privar els alumnes de la classe de Religió afecta la seva educació integral i ciutadana, la seva comprensió de la cultura, de la història, l'art i del pensament occidental, i, el més important, la formació en llibertat de la seva consciència individual, que està a l'arrel de tota opció personal en matèria religiosa.