LES RELIQUIES DELS REIS MAGS

Aquesta història dels Reis Mags potser no la coneixes. I es que els Mags, desprès de complir la seva funció de portar regals al nen Jesús es van fer grans i van morir. Aquesta es la història de què va passar amb els seus cossos.

A principis del segle quart, la mare de Constantí, Santa Elena, després de trobar miraculosament al turó del Gòlgota la Vera Creu, es va preocupar per reunir les restes mortals dels Reis Mags, que fins llavors havien romàs dispersos. Després els va fer traslladar de Pèrsia a Constantinoble i allí els ossos van ser posats en un gegantí sarcòfag de granit. Van reposar a Constantinoble fins al regnat de l'emperador Manuel, en temps de la Segona Croada, al segle XII.

Mig segle després, el bisbe de Milà, Sant'Eustorgio, va visitar Constantinoble perquè l'emperador li permetés acceptar el seu nomenament. L'emperador li va regalar els cossos dels tres reis, i Sant'Eustorgi va traslladar les relíquies fins a Milà, la seva diòcesi. Per a això va comprar dos robustos bous i un carro, va fer carregar sobre aquest el sarcòfag i va emprendre la marxa.

La llegenda compte que la mateixa estrella que segles abans havia assenyalat als Reis el camí de Betlem, resplendia en la ruta de Sant'Eustorgi, i que el va guiar al llarg del camí.

En passar pels Balcans un llop famolenc els va assaltar i va matar a un dels dos bous. Per continuar el seu viatge, Sant Eustorgi va domar a la fera i la ungir al jou de la seva víctima. A força de fuet, el llop salvatge es va transformar en llop de tir. Així Sant'Eustorgi va arribar a Milà en el carro tirat per un bou i un llop mans, carregat amb les restes de Melcior, Gaspar i Baltasar, sent rebut amb alegria pels milanesos.

Aquesta llegenda va ser tan acceptada en l'Edat Mitjana, que des de finals del segle XII, va ser tinguda per fet històric irrefutable.

Les relíquies, col·locades a l'església de Sant Eustorgi, van ser un dels més legítims orgulls dels milanesos.

Però en 1162 Milà va ser saquejada i destruïda per l'emperador alemany Frederic Barbarroja.

El seu conseller Reinaldo de Dassel, bisbe de Colònia, li va demanar permís de emportar-se les il·lustres relíquies. Les relíquies es trobaven en tres sarcòfags on hi havia tres cossos incorruptes, aquests sarcòfags estaven envoltats per un cercle daurat, com indicant que no havien de ser separats. Quan Reinaldo es va presentar al temple de Sant Eustorgi per apoderar-se'n, els sacerdots li van dir que el sarcòfag contenia les restes de Dionís, Rústic i Eleuteri, i que no sabien res respecte als nomenats Melcior, Gaspar i Baltasar. Reinaldo, escèptic, va manar que s'aixequés la pesada llosa. L'esperava una sorpresa encara més gran: la tomba estava buida.

I és que els milanesos havien extret els ossos durant el setge dels bàrbars, i els havien sepultat sota la torre del campanar de l'església de Sant Giorgio al Palazzo. No se sap com va anar a parar Reinaldo a l'amagatall on descansaven les restes, però el cert és que els Sants Reis van ser localitzats i van emprendre un nou viatge cap a 1164.

Van creuar els Alps i van seguir el curs del Rin fins Colònia.

A Colònia, les llegendes sobre els sants reis van continuar. Segons la tradició, cada calavera de rei conserva la seva corona. I fins i tot una crònica relata que un abat cistercenc de Castella, Pere de Gumiel de Hizán, en ser portat davant la tomba dels Reis Mags va poder escoltar el tocar d'una flauta i els renills d'uns cavalls.

Colònia va ser construïda per l'emperador Claudi en l'any 50 dC. Es diu la va crear en honor de la seva dona l'emperadriu Agripina, mare de Neró, que havia nascut allà. La intenció de l'emperador Claudi era convertir aquesta colònia en lloc de descans per als veterans del seu exèrcit, perquè a les ribes del riu Rin tinguessin un lloc ideal per passar els seus últims anys. La ciutat va rebre el nom de Colònia Claudia Ara Agrippinensis. Encara en temps de Federico Barbarroja la ciutat era reconeguda com Colònia Agrippina.

Quan van arribar allà les restes dels Reis, l'afluència de pelegrins de tots els àmbits de l'Imperi va ser immensa i va obligar a erigir un temple digne. El 15 d'agost de 1248 l'arquebisbe Conrad de Hostaden va posar la primera pedra de la catedral de Sant Pere. Pocs anys després, mestre Nicolau de Verdun acabava l'arca, obra mestra de l'orfebreria gòtica, en què es conserven des de llavors les relíquies. En els seus vitralls destaquen la representació de la història dels Reis Mags, així com la història de l'emperador Constantí i la seva mare Santa Elena.

Els milanesos mai es van resignar a la pèrdua dels ossos reals, i sempre que van poder tornar a la càrrega per fer valer els seus drets sobre ells.

En 1495 Rodrigo Borgia, que va ser després el papa Alexandre VI, a instàncies del duc de Milà Ludovic el Moro, va demanar a l'arquebisbe de Colònia la restitució de les relíquies, però el successor de Reinaldo es va negar.

Tampoc van tenir èxit en les seves gestions Pius IV, que era milanès, ni Gregori XIII ni el rei d'Espanya Felip II, que en aquell temps dominava el Milanesat.

Finalment a la frontera del segle XIX i el XX, va triomfar l'habilitat diplomàtica del Cardenal Ferrari, arquebisbe de Milà, que va obtenir la restitució d'una tíbia, un húmer i un estèrnum. Aquests tres ossos van fer el viatge en tren, via Basilea-Luzern-Com, i en arribar van ser transportats amb gran solemnitat a Sant'Eustorgi, i col·locats en l'antic sarcòfag.

No obstant això la part principal de les relíquies dels mags es troba a la catedral gòtica de Colònia, on també han passat per moments difícils que provoca la història. Hem de recordar que Colònia va patir els bombardejos dels aliats en un intent per acabar amb l'Alemanya nazi. 

Els comandaments militars aliats van advertir als seus pilots de bombarders que per cap motiu llancessin bombes contra la Catedral de Colònia. Tot i així, per un descuit, 14 bombes van fer impacte en ella. Quan finalment els nord-americana van ingressar a Colònia el 6 de març de 1945, van veure que a la catedral l'altar major havia desaparegut i que, malgrat que part de la construcció estava intacta, totes les relíquies havien desaparegut, entre elles les de Santa Ursula, i els Reis Mags.

Novament els Sants Reis Mags havien estat extrets de la catedral, en aquesta ocasió per resguardar dels bombardejos i altres conseqüències de la guerra.

Per fortuna, un parell de mesos més tard es va saber que les relíquies havien estat trobades accidentalment per un jove oficial d'Oklahoma quan explorava una mina de coure abandonada, prop de Siegen a Vestfalia.