AMNESIA SELECTIVA
martes, 31 de enero de 2012
VISITES D'AQUEST MES (GENER)
PERÍODE DEL 02/01/2012 – 31/01/2012
188 ENTRADES
SANT ANTONI ABAD
116 Páginas vistas
FEM UN TORTELL DE REIS SENSE GLUTEN
57 Páginas vistas
FEM UN DREIDEL
55 Páginas vistas
EL PORQUET DE SANT ANTONI
33 Páginas vistas
CARTES PELS REIS MAGS
29 Páginas vistas
FIESTA DE CRISTO REY
29 Páginas vistas
L´ABECEDARI (ALEFAT) QUE VA APRENDRE JESUS
28 Páginas vistas
LES RELIQUIES DELS REIS MAGS
28 Páginas vistas
VISCA ELS REIS DE L'ORIENT
25 Páginas vistas
SANT ANTONI ABAD VS SANT ANTONI DE PADUA
24 Páginas vistas
4.640 VISITES
España: 2.176
Estados Unidos: 822
Alemania: 769
Rusia: 257
México: 100
Francia: 85
Colombia: 60
Reino Unido: 34
Italia: 28
Canadá: 26
EL DEURE DE CADA DIA
Ànim!.
Tot passa.
Estima el teu treball i no deixis de complir el teu deure cada dia.
SANT JOAN BOSCO
COM ERA DON BOSCO
La duresa de la vida treu el cap aviat a la llar del petit Joan, orfe abans dels 3 anys. Les immenses dificultats per poder estudiar no el van desanimar mai, al contrari, es va proposar arribar a ser pare per a tants joves sense família, mestre per als que no temien accés al saber.
Va morir el 1888, havent dedicat tota la seva vida als joves més abandonats, pels quals crea oratoris festius i diaris, internats i escoles d'arts i oficis per nois (avui Escoles de Formació Professional).
La seva mare, Mamà Margarida, va ser una dona de poques lletres però que tenia una gran fe cristiana i que va saber educar els seus fills, barrejant la bondat i l'amor amb la fermesa i l'austeritat. D'ella Don Bosco va aprendre a compaginar el treball i l'alegria, la raó, la religió i l'amor. Tot això ben lluny de la màxima imperant en aquell moment: "la lletra amb sang entra".
Don Bosco va intuir des de molt jove que per guanyar-se el cor dels joves era necessari acostar-s'hi, interessar-se per les seves coses, "estimar el que ells estimen", per això es va esforçar a convertir els seus col·legis, cases les anomenava ell, en una família , on es fomenten relacions de confiança, on hi ha també una autoritat que actua des de la raó i el diàleg.
"Valdocco", bressol de l'obra salesiana era com:
"una casa que acull, escola que prepara per a la vida, parròquia que evangelitza i pati on trobar-se a gust amb els amics".
"una casa que acull, escola que prepara per a la vida, parròquia que evangelitza i pati on trobar-se a gust amb els amics".
En un ambient així, no estranya que gairebé al final de la seva vida escrivís:
"Fa prop de 40 anys que treballo amb la joventut i no recordo haver imposat càstig de cap classe, i amb l'ajuda de Déu he aconseguit no només el que els alumnes complissin el seu deure, sinó que fessin senzillament el que jo desitjava, i això d'aquells mateixos nens que no donaven cap esperança de feliç èxit. "
Sempre va creure més en el premi que en el càstig, així va escriure: és premi o càstig tot el que es fer passar per tal: "la lloança quan es obra bé i la correcció en els descuits, constitueixen de per si premi o càstig".
Havia après a l'escola de Sant Francesc de Sales, el Sant de la bondat (d'ell prenem el nom de salesians) que "es cacen més mosques amb una gota de mel que amb un barril de vinagre".
TRETS DE LA PEDAGOGIA SALESIANA
Es basa en la formació de "Bons Cristians" i de "Honest Ciutadans", tot això comporta valors com solidaritat, i la col·laboració amb els altres.
LA PEDAGOGIA PREVENTIVA DE DON BOSCO
Quan Don Bosco va ser sacerdot es va animar sortir a la ciutat de Torí per acostar-se als joves i conèixer les seves condicions de vida, però allò era un repte molt gran ja que aquesta ciutat estava envaïda d'emigrants del camp que per raons econòmiques arribaven a la ciutat a la recerca de millors condicions de vida, i que eren pastura de l'atur i de l'abús de la seva mà d'obra, a més de tot l'entorn social que allò atreia: delinqüència, abandonament, fam i pèrdua de fe.
El seu projecte educatiu neix amb la idea de superar aquesta problemàtica social, mitjançant:
2) Necessitat de viure la joventut en un clima de família en què els xavals puguin sentir acollits, importants, protegits, estimats, gaudir del seu temps i d'una oportunitat de joc i diversió.
3) Necessitat profunda de trobar-se amb Déu, per descobrir la seva pròpia dignitat de Fills de Déu i el sentit mateix de la seva vida.
Es tracta d'aconseguir que els joves "creixin des de dins", recolzant-se en la seva llibertat interior, vencent condicionaments i formalismes exteriors. Per això cal practicar el "art de guanyar el cor dels joves" perquè caminin amb alegria i cap al bé, corregint desviacions i preparant el demà per mitjà d'una formació del seu caràcter.
Don Bosco:
Els respecta com a persones i els proporciona un ambient ric en valors humans.
Es recolza en les seves aptituds interiors, en la seva capacitat de pensar, en l'amor, si raciocini
Els prepara per al treball i la societat.
Tot això implica prendre en pes una realitat: els joves són allotjats, vestits, alimentats i orientats en algun ofici perquè al seu temps puguin guanyar-se la vida honestament.
FELICITATS A LA COMUNITAT SALESIANA!
Avui, 31 de gener, és la festa de sant Joan Bosco, un bon motiu per acostar-nos al seu sistema pedagògic, conegut com "Sistema Preventiu".
Tota aquesta línia pedagògica es basa en l'experiència del seu fundador Sant Joan Bosco i de la Mare Maria Dominica Mazzarello.
Per a ells educar és ajudar a desenvolupar tot el contingut positiu hi ha a l'interior de cada persona.
L'estil de Don Bosco era el d'una educació eminentment pràctica, sense necessitat d'escriure tractat algun sobre el tema. Bosco convivia amb els joves, el preocupava molt més ajudar-los i entretenir-se amb ells que teoritzar sobre el seu sistema.
Els seus fonaments pedagògics, com ja he apuntat, eren la pràctica i l'experiència sense desatendre mai al sentit de la transcendència ni l'anunci de l'Evangeli.
SANT JOANT BOSCO ENS PARLAS DELS AMICS
No consideris com amic a qui sempre et lloa
i no té valor per dir-te els teus defectes.
SANT JOAN BOSCO
lunes, 30 de enero de 2012
ELS CINC SOMRIURES DE FRANCESC D´ASSÍS
1) On hi ha odi, posi jo amor.
On hi ha ofensa, posi jo perdó.
On hi ha discòrdia, posi jo unió.
2) On hi ha error, posi jo veritat.
On hi ha dubte, posi jo fe.
3) On hi ha desesperació, posi jo esperança.
On hi ha tenebres, posi jo llum.
On hi ha tristesa, posi jo alegria.
4) Oh Mestre! Feu que jo no busqui tant; ser consolat, com consolar; ser comprès, com comprendre; ser estimat, com estimar.
5) Perquè: donant, es rep; oblidant-se, es troba; perdonant, s'assoleix perdó, i morint, es ressuscita a la vida eterna.
ELS CINC SOMRIURES DE GHANDI
1) Dir la veritat davant dels forts i no dir mentides per guanyar-me l'aplaudiment dels febles.
2) Si em dones fortuna, Senyor, no em treguis la raó.
3) Si em dónes èxit, no em treguis la humilitat.
4) Ensenya'm a estimar a la gent com a mi mateix
i a no jutjar als altres .
5) Ensenya´m que perdonar és un signe de grandesa
i que la venjança és un senyal de baixesa.
FRASE PEL DIA 30 DE GENER
La revolució de l'amor comença amb un somriure.
Somriu cinc vegades al dia a qui en realitat no vols somriure. Ho has de fer per la pau.
TERESA DE CALCUTA
domingo, 29 de enero de 2012
ENTRADES DE LA SETMANA (DEL 23 AL 29 DE GENER 2012)
VISITES DE LA SETMANA = 948
DIA AMB MÉS VISITES: DIUMENGE DIA 29 (176)
DIA AMB MENYS VISITES: DIVENDRES DIA 27 (97)
MITJANA PER DIA: 135
LLOCS DE PROCEDÈNCIA:
España 462
Alemania 153
Estados Unidos 136
Rusia 62
México 38
Francia 17
Chile 13
Colombia 8
Argentina 5
Ecuador 5
ENTRADES MÉS LLEGIDES:
Aquesta setmana el blog ha tingut visites de tots...
25 Páginas vistas
SANT ANTONI ABAD
21 Páginas vistas
FIESTA DE CRISTO REY
17 Páginas vistas
EL CAP D'ANY A ESPANYA
11 Páginas vistas
PINZELLADES DE LA VIDA DE DON BOSCO
10 Páginas vistas
DEFINICION DE LA PAU
9 Páginas vistas
PER SANT ANTONI, ACOLORIM PORQUETS!
9 Páginas vistas
TERESA DE CALCUTA (EN CASTELLÀ)
9 Páginas vistas
LA MARE TERESA DE CALCUTA II
9 Páginas vistas
27 DE GENER, EN RECORD DE LES VÍCTIMES DE L'HOLOCA...
8 Páginas vistas
PERE NOLASC: THE END
Des 1218 fins a l'any 1249, data de la seva mort, Pere Nolasc va portar el timó i va organitzar l'institut per ell fundat, va fer redempcions, va acompanyar a Jaume I en la conquesta de València i Mallorca, I a Ferran el Sant en la presa de Sevilla ( 1248).
Potser un tretze de maig, festa de l'Ascensió, hagi estat el dia de la seva mort.
La seva santedat va ser decretada per Urbà VIII, el 1628.
Pero no només la Esglèsia el venera com a Sant, tambe la història l'admira com a un heroi, la societat el destaca com a un gran benefactor i l'Ordre de la Mercè com a pare.
L'ORDRE DE LA MERCÈ
Ramon de Penyafort, jurista de fama i confessor de Nolasco, rubrica:
"No pot estar més clara i palesa la voluntat divina".
El rei Jaume I, coneixedor i entusiasta admirador dels plans de redempció de Nolasc, presta la seva decisiva ajuda a la fundació i organització de la ordre religiosa de la Mercè.
A la catedral de Barcelona, davant el bisbe Berenguer de Palou, a l'any 1218, Pere Nolasc i els seus companys emeten els tres vots religiosos, (castedat, pobresa i obediència) afegint el quart, peculiar i distintiu dels mercedaris: quedar-se com ostatges pels captius, si fos necessari.
S'inicia així un bon grup de redemptors, màrtirs i missioners, que arriba fins al segle XXI. Com eminents mercedaris podem esmentar a Sant Ramon Nonat , Sant Serapi, Sant Pere Ermengol, Santa Maria de Cervelló, i un bon munt d'intel·lectuals: teòlegs. filòsofs, dramaturgs, místics. Aquí esmentem a Francisco de Zumel, Saavedra, Tirso de Molina, Serafín Freitas, i fra Juan Falconi, Amb l'escola mística mercedària, exuberant i original com cap altra.
També hi ha branques femenines: monges mercedàries de clausura, mercedàries missioneres, germanes mercedàries de la caritat, mercedàries del Santíssim Sagrament, etc ...
UN SOMNI I UNA VISIÓ
Pero Pere Nolasc no hi era sol: Un somni i una visió l'acomnyaven.
El somni: Pere Nolasc veu una olivera frondosa e indestructible plantada en un atri espaiós. Això li fa comprendre que per portar a terme una missió així no era suficient un grapat de cristians despresos i animosos. Calia consolidar un grup més fort.
La Visió:
Sent molt jove Nolasc havia peregrinat a Montserrat i allà havia anomenat a la Verge Maria com a la Dama de les seves gestes cristianes de misericòrdia. El dia 2 d'agost de 1218, en te una visió clara e imperativa:
Fundeu una religió
amb hàbit blanc i pur
que sigui defensa i mur
de l'espanyola nació;
de captius la redempció,
i de l'Església columna
en aquesta adversa fortuna
del francès i l'espanyol.
CONTEXT HISTÒRIC
Quan Pere Nolasc va iniciar la campanya de misericòrdia, així planejada, va ser en moments difícils.
Si bé havien estat abatuts els almohades a la batalla de les Navas, les divisions i guerres intestines entre els prínceps i reis cristians van esterilitzar el fruit de la victòria.
Jaume I d'Aragó i Ferran el Sant de Castella no estaven encara capacitats per a les grans conquestes.
Els sarraïns dominaven mitja Espanya i eren senyors de la Mediterrània. No admetien ambaixades cristianes en els seus Estats. Veus la dificultat de la tasca que Nolasc, amb el seu grapat de companys, varen emprendre?.
PERE NOLASC? O'NOLASCH, NOLASCO, DE NOLASCO??
Quin és el nom d'aquest cavaller?
Pere Nolasch,
O'Nolasch,
Nolasco,
De Nolasco.
La seva aparença, entre humil i senyorial, no diu ben clarament si és barceloní, o si corre sang irlandesa per les seves venes. Més aviat, amb els seus gestos i els posats finíssims, sembla indicar ser oriünd del baix Llenguadoc. Concretament del poblet Mas Saintes Puelles, entre Carcassona i Tolosa, prop de l'antic Recaudum, en la via de l'Imperi Romà. Per fi, assevera algun historiador, "languedocines i catalans venien a formar llavors un sol poble".
Aquest gentilhome, nascut cap a l'any 1180, privat als 13 anys dels seus pares profundament cristians, es va llançar a la més peremptòria empresa de la època com ho farien un bon cavaller i un hàbil mercader.
La qüestió social més urgent era la captivitat dels sarrïns i, per ella, l'apostasia (negar la pròpia fe).
En el regne de Granada, per exemple, hi havia més de cinc-cents mil individus que, van abraçar forçats l'islamisme.
I si això passava a la Península, què no passaria fora d'Espanya ...
A més de la pèrdua de la fe i la moral, la captivitat banyava en llàgrimes i empobria a un percentatge immens de llars. Les penalitats del captiu en masmorres sobrepassaven l'imaginable. Els sarraïns apressaven a gran quantitat de persones i demanaven per ells mots diners de rescat.
La redempció de captius ja es venia realitzant per ordres i institucions religioses, des de les mateixes ordres de cavalleria fins als trinitaris. Però aquesta redempció no passava de ser cosa accidental. Nolasc va anar més enllà: va començar a fer col·lectes per demanar diners pels rescats i, auqnt no hi havia prou amb els diners, els seus monjos s'oferien a substituir als captius, perdent vida i llibertat, si calia.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
.png "English"){kind=small}
