FRASE PEL 30 D'ABRIL
- Digues sempre el que sents i fes el que penses.GABRIEL GARCÍA MÁRQUEZ
lunes, 30 de abril de 2012
domingo, 29 de abril de 2012
LA HONESTEDAT A LA VIDA DIÀRIA
El
valor que abordem aquest mes a través de les frases diàries és la
honestedat.
Avui
veurem com podem viure el valor
Tots
estem capacitats per reconèixer quines accions són bones i
distingir-les de les males: ens ho diu el nostre pensament i el
nostre cor.
Aquesta
capacitat es coneix com "consciència moral".
L'honestedat
consisteix a viure i expressar aquesta consciència en cada moment,
no mantenir res ocult, donar importància a la veritat, ser
transparents per els altres, no amagar-nos res a nosaltres mateixos,
ni a les altres persones.
En
un altre sentit, l'honestedat significa no voler apropiar-se de
quelcom que li pertany a un altre.
En
compartir aquest valor estem creant un ambient de confiança i
progrés.
Per
a la vida diària, la veritat obre totes les portes: expressa-la amb
la família, amb els teus companys i amics. Convida als qui
t'envolten a que sempre ho facin.
Recorda
les promeses que has fet últimament:
Si
hi ha alguna pendent, compleix-la. No oblidis que una promesa és un
compromís.
Si
cometre un error accepta-ho davant dels altres: "Vaig donar una
resposta equivocada".
No
t'apropiïs de res per mitjans indeguts.
Si
t'han prestat alguna cosa fa molt, torna-ara mateix.
Reconeix
el que sents.
Et
molesta alguna cosa a l'escola o a casa?
Et
tracta algú de manera que no t'agrada?
Expressa-ho
ara mateix. Qui diu la veritat, conquesta el respecte dels altres.
Tots aprendran de la teva valentia per fer-ho.
LA AUTOESTIMA I LA CLASSE DE RELIGIÓ
He trobat a EL BLOG DE MARCELO una entrada molt interessant que us ofereixo: L'autoestima
és el sentiment d'amor a un mateix i un dels pilars fonamentals del
desenvolupament personal. Tota acció educativa està cridada a
promoure, precisament, els nivells de autoestimación de l'individu,
enfortint positivament el seu autoconcepte (la idea que té de si
mateix) i identitat en relació amb si mateix, amb el món que
l'envolta, i amb els altres.
Fomentar
la competència d'autonomia i iniciativa personal és oferir
experiències d'aprenentatge que promoguin el sentiment d'autoestima,
i, en general, la intel · ligència i salut emocional de l'alumne o
alumna, el que redunda en el seu desenvolupament integral com a
persona.
En
aquest marc, em pregunto: De quina manera la classe de Religió,
fundada en la bona notícia de Jesús sobre el misteri de la persona
humana, pels seus continguts programàtics, pels valors que
representa, potencia els nivells d'autoestima dels alumnes i les
alumnes?
1.
Ensenyant l'alumne o alumna a valorar-se a si mateix com a ésser
humà que és, creat a imatge i semblança de Déu, que posseeix una
dignitat única, singular. El nostre valor com a persones no rau en
el que fem, o en el que tenim, sinó en el que som: fills i filles
molt estimats, estimats per un Déu que és Pare, revelat en
Jesucrist
2.
Ensenyant l'alumne o alumna a creure en si mateix, fomentant
l'autoconfiança i la seguretat personal. Que aprengui a reconèixer
ia potenciar els seus dons i talents, regals de Déu per al seu gaudi
i per al servei dels altres, que es doni compte de les possibilitats
reals que té d'aconseguir les metes que es proposi.
3.
Ensenyant l'alumne o alumna a ser honest amb si mateix i acceptar-se
tal com és, amb les seves virtuts i amb els seus defectes. Quan els
nois aprenen el valor alliberador de la veritat, quan se senten
estimats i acceptats com són, es desperta en ells el desig de
millorar. Aquest és també el testimoni de Jesús en l'Evangeli:
Zaqueu, la samaritana, etc.
4.
Ensenyant l'alumne o alumna a perdonar-se i a perdonar. No es pot créixer
emocionalment si estem lligats a cadenes de culpa, ressentiments,
rancúnies, etc. Per això hem de testimoniar l'experiència
alliberadora i guaridora del perdó cristià, la qual cosa no implica
la no reparació del mal comès, sempre que sigui possible. Per a
aquest punt es pot veure: Perdonar és curar: una experiència
alliberadora
5.
Ensenyant l'alumne o alumna el valor de la disciplina personal. És
un fet comprovat, persones amb un alt nivell d'autoestima solen ser
disciplinades, compleixen els seus compromisos i saben organitzar el
seu temps i el seu treball.
6.
Ensenyant a l'alumne o alumna un model comunicacional assertiu: que
aprengui a donar ia rebre afalacs, a donar les gràcies, a demanar
disculpes, a sol·licitar informació o un favor quan ho necessiti,
a manifestar els seus sentiments d'enuig o defensar-se sense agredir
el contrari, a interpretar empàticament els sentiments dels altres.
Finalment, que quan es refereixi a si mateix ho faci d'una manera
positiva, realista i responsable.
7.
Ensenyant l'alumne o alumna a respectar-se a si mateix, base del
respecte mutu i garant del clima de convivència. Respectar-significa
tenir cura de si mateix, la seva presentació personal, les seves
coses, les seves idees, els seus sentiments i emocions, el seu cos.
Persones que es valoren i es respecten a si mateixes, en general
saben valorar i respectar els altres, ja que no necessiten
desqualificar a altres per sentir-se valorats.
8.
Ensenyant l'alumne o alumna a ser proactius, és a dir, que sàpiguen
prendre la iniciativa, que facin un ús responsable de la seva
llibertat personal, i que no depenguin de les circumstàncies per
actuar. Que es deixin guiar pels seus valors, i que s'avancin als
esdeveniments. En una paraula, que siguin líders de la seva pròpia
vida, amb entusiasme, intel · ligència i decisió.
9.
Ensenyant l'alumne o alumna a prendre decisions, que sàpiguen
enfrontar amb serenitat les dificultats de la vida, que valorin les
conseqüències dels seus actes, les causes i els efectes dels
problemes, que siguin creatius i aprenguin a trobar solucions
alternatives, que busquin noves perspectives i estiguin oberts a
noves idees.
10.
Ensenyant l'alumne o alumna a descobrir el sentit i el significat de
la seva pròpia vida, i la resposta que pot trobar en l'experiència
i el testimoni de Jesús de Natzaret. Trobar el sentit és trobar el
centre, i experimentar l'immens valor que té el misteri de viure,
omplint el cor de fortalesa i esperança.
EVANGELI DEL QUART DIUMENGE DE PASQUA
(Jn
10,11-18):
En aquell temps, Jesús parlà així:
«Jo sóc el bon
pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles. El qui va
a jornal, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir
el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n'apodera i les
dispersa. És que ell va a jornal i tant se li'n dóna de les
ovelles. Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em
coneixen a mi, tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. A més,
jo dono la vida per les ovelles.
Encara
tinc altres ovelles que no són d'aquest ramat, i també les he de
guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un
sol pastor. El Pare m'estima, perquè dono la vida i després la
recobro. Ningú no me la pren, sóc jo qui la dono lliurement. Tinc
poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; aquest és el manament
que he rebut del meu Pare»
sábado, 28 de abril de 2012
viernes, 27 de abril de 2012
TU POTS SER JESÚS
Un
grup de venedors van anar a una convenció de vendes abans del nadal.
Tots
li havien promès les seves dones que arribarien a temps per sopar el
divendres a la nit i celebrar amb les seves famílies. No obstant
això, la convenció va acabar una mica tard, i van arribar retardats
a l'aeroport. Van entrar tots amb les seves butlletes i portafolis,
corrent pels passadissos.
Tot
d'una, i sense voler-ho, un dels venedors va ensopegar amb una taula
que tenia una cistella de pomes. Les pomes van sortir volant per tot
arreu.
Sense
aturar-se, ni voltejar per enrere, els venedors van seguir corrent, i
amb prou feines van arribar a pujar a l'avió.
Tots
menys un.
Aquest
es va aturar, va respirar profundament, i va sentir compassió per la
propietària del lloc de pomes.
Li
va dir als seus amics que seguissin sense ell i li va demanar a un
d'ells que en arribar trucar la seva dona i li expliqués que
arribaria en un vol més tard.
Després
es va tornar a la terminal i es va trobar amb totes les pomes tirades
pel terra. La seva sorpresa va ser enorme, en adonar-se que la
propietària del lloc era una nena cega.
La
va trobar plorant, amb enormes llàgrimes corrent per les seves
galtes. Temptejava el pis, tractant, en va, de recollir les pomes,
mentre la multitud passava, vertiginosa, sense aturar-se; sense
importar la seva dissort.
L'home
es va agenollar amb ella i va ajuntar les pomes, les va ficar a la
cistella i la va ajudar a muntar el lloc novament.
Mentre
ho feia, es va adonar que moltes s'havien colpejat i estaven
magulladas. Les va prendre i les va posar en una bossa de plàstic.
Quan
va acabar, va treure el seu cartera i li va dir a la nena:
"Té,
per favor, aquests diners pel mal que vam fer. Està bé aquest
preu? "
Ella,
plorant, va assentir amb el cap.
Ell
va continuar, dient-li
"Espero
no haver arruïnat el teu dia".
A
mesura que el venedor va començar a allunyar-se, la nena li va
cridar:
"Senyor
..."
Ell
es va aturar i va voltejar a mirar aquells ulls cecs.
Ella
va continuar:
"És
vostè Jesús ...?"
CURIOSITATS DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT
Sabies que avui pots felicitar a les noies que es diuen Montse, Mont, Muntsa, Rat o Montserrat per que és el dia del seu sant?
Sabies que la Mare de Déu de Montserrat es coneix popularment com la Moreneta?
Sabies que és la patrona de Catalunya.? I que la va anomenar aisí el papa Lleó XVIII el dia 11 de setembre de 1881? Saps que se li concedí també el privilegi de tenir missa i oficis propis.?
Sabies que la imatge que es venera en l'actualitat és una talla romànica del segle XII realitzada en fusta d'àlber i de faig?
Sabies que representa la Mare de Déu amb el nen Jesús assegut a la falda?
Saps que és petita, que només mesura uns 95 centímetres d'alçada?
T´has fixat a la bola que té a la mà dreta? Saps que aquesta esfera que simbolitza l'univers?
I has vist que el nen du a la mà esquerra una esfera que recorda una pinya? Saps que és un signe de fecunditat i vida perenne?.
Saps que es diu “la Moreneta” per que la cara i de les mans de Maria i delnen són de color negre?
Saps que l'origen d'aquest ennegriment de la talla es pot deure al fum de les espelmes que durant segles se li han col·locat als peus per venerar-la?
FRASE PEL DIA 27 D'ABRIL
Tota
persona honrada prefereix perdre el seu honor a perdre la seva
consciència. Michel E. de Montaigne
jueves, 26 de abril de 2012
LA LLEGENDA DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT
L'any
942, un dissabte al migdia, unes pastores van veure baixar del cel
una gran llum, acompanyada d'una bella melodia.
El
dissabte següent, la visió es repetí.
Els
quatre dissabtes següents els hi acompanyà el rector de Monistrol i
pogué constatar l'esmentada visió.
Un
cop assabentat de l'esdeveniment, el bisbe, que es trobava a Manresa,
hi organitzà una anada, en la qual van veure una cova on van trobar
la Santa Imatge.
El
bisbe els va proposar traslladar-la a Olesa, però només de
treure-la la Mare de Déu es va fer tan pesant que no la van poder
moure.
El
bisbe va interpretar aquest fet com el desig de la Mare de Déu de
restar en aquell indret i manà construir-hi una capella.
FRASE PEL DIA 25 D'ABRIL
És
desconsolador pensar quanta gent se sorprèn de l'honradesa i com de
pocs s'escandalitzen per l'engany.
Noël Coward.
miércoles, 25 de abril de 2012
SANT MARC, PETITA BIOGRAFIA
En
els escrits del Nou Testament apareix un personatge, important en
l'Església apostòlica, que unes vegades és anomenat Juan, altres
Joan Marc i altres Marc. Per la simple lectura de l'Evangeli
es veu que es tracta de la mateixa persona.
No té res d'estrany que
un jueu utilitzés dos noms: un hebreu Joan i un altre llatí hel·lenitzat Joan Marc, sobretot si procedia de províncies de l'Imperi
romà. A Sant Marc, com en Sant Pau, el nom romà va acabar per
imposar-se sobre l'hebreu.
Sant
Marc era fill de Maria, vídua pel que sembla, d'alta posició, en la
casa es reunia la primitiva església de Jerusalem.
Una
antiga tradició ens testifica que és la mateixa casa on el Senyor
va celebrar l'últim sopar i va instituir l'Eucaristia, i que l'home
que portava el càntir era el propi Marc, detall conservat per
l'evangelista i usat també per Sant Lluc. També
sembla que "el noi que seguia (al grup del empresonament) cobert
amb un llençol" era el propi Marc que guarda aquesta dada com
íntim record personal. En aquest cas, Getsemaní va haver de
pertànyer al patrimoni de la família.
Era
cosí de Bernabé, una de les grans figures de la primitiva Església
i, en ser Bernabé levita i de Xipre, és natural que Marc pertanyés
a la colònia xipriota de Jerusalem i que fos levita, com el seu
cosí. Així ho creu el Pròleg de Priscilià.
L'activitat
evangèlica de Sant Marc la s'inicia amb Bernabé i Pau, qui complert
el seu ministeri de portar subsidis a l'església de Jerusalem, es
van tornar a Antioquia portant amb si a Marcos. Enviats de nou
Bernabé i Saule a la missió, per a la qual els havia cridat
l'Esperit Sant, van embarcar rumb a Xipre on van predicar a les
sinagogues, tenint a Marcos com a auxiliar o diaca i un cop
evangelitzada l'illa, al salpar Pau i els que amb ell estaven de
Pafos a Perge de Pamfilia, Marc es va separar d'ells i es va tornar
a Jerusalem. Quan
més tard Pau i Bernabé van visitar les comunitats evangelitzades,
Bernabé va voler portar a Marc però Pau es va oposar, ja que no
oblidava que no els havia acompanyat a Pamfilia. Com la divergència
de criteris va ser irreductible, tots dos es van separar en la tasca
missional i "Bernabé prenent amb si a Marc es va embarcar per
Xipre". Els esdeveniments posteriors indiquen una plena
reconciliació de Sant Pau amb Marc.
Uns
deu anys més tard trobem a Marc a Roma com a intèrpret de Sant Pere
i, una mica després, com a escriptor del seu evangeli, segons el
presenta la tradició.
La
seva relació devia ser molt antiga. Sabem que alliberat Pere per
l'àngel, es va dirigir a la casa de Maria, la mare de Marc, on era
molt familiar. Tal testimoni, juntament amb les dades de la tradició,
fa suposar que Marc es trobava a Roma com a intèrpret de Pere abans
que arribés Sant Pau, amb el qual, oblidades les diferències de la
primera separació, ara li serveix com a auxiliar, de consol i de
gran utilitat per al ministeri. A Roma, cap a l'any 60, va haver
d'escriure l'Evangeli conegut en la tradició com Evangeli segons
Sant Marc.
Consta
que va haver de visitar l'església de Colosses i que Sant Pau li va
recomanar als colossencs: "feu-li bona acollida". No sabem
si va realitzar tal visita, però sí que estava a l'Orient i per
aquelles terres, ja que Timoteu pel que sembla a Efes, rep aquest
encàrrec de sant Pau: "procura venir aviat ... ja Marc, tráele,
que em serà útil per al ministeri ".
Probablement
va morir l'any 68 dC, de mort natural, segons una relació, i segons
una altra, com a màrtir, a Alexandria d'Egipte.
Els
Fets de Sant Marc, un escrit de meitat del segle IV, refereixen que
Sant Marc va ser arrossegat pels carrers d'Alexandria, lligat amb
cordes al coll. Després el van portar a la presó i l'endemà li van
tornar a aplicar el mateix martiri fins que va morir. Després van
tirar el seu cos a les flames, però els fidels van aconseguir
treure-ho i evitar la seva destrucció.
D'Alexandria
van ser traslladades les seves relíquies a Venècia l'any 825, la
República el va adoptar com celestial patró, erigint en el seu
honor la meravellosa Basílica de Sant Marc, i prenent el símbol de
l'evangelista (el lleó alat amb el llibre de l'Evangeli) com el seu
escut , que va esculpir en tots els seus monuments i possessions
martes, 24 de abril de 2012
QUÈ ÉS SANT SUDARI I DES DE QUAN ES CONEIX?
Què
és sant sudari i des de quan es coneix?
El
sant sudari és un llençol, una peça de roba lli de 4,32 metres de
longitud i 1,10 d'amplada.
Es
veuen en ella la part frontal i dorsal del cos d'un home amb barba.
No
hi ha cap prova que existís abans de la seva aparició a la
localitat francesa de Lirey a mitjan segle XIV de la mà del cavaller
Geoffroy de Charny, qui mai va aclarir com s'havia fet amb ella.
La
tela està dipositada a la catedral de Torí des de 1578.
FRASE PEL DIA 24 D'ABRIL
Fes
el que consideris honest, sense esperar cap elogi, recorda que la gent és un mal jutge de les bones accions.
Demófil.
lunes, 23 de abril de 2012
FRASE PEL DIA 23 D'ABRIL
El veritable honor és el que resulta de l'exercici de la virtut i del compliment dels propis deures.
Gaspar Melchor de Jovellanos
LA LLEGENDA DE SANT JORDI A MONTBLANC
Segons la tradició popular, Sant Jordi era un militar romà nascut al segle III a la Capadòcia (Turquia). El sant, que estava sota les ordres de l'emperador Dioclecià, es va negar a terme l'edicte de l'emperador que ordenava perseguir els cristians i per aquesta raó va ser martiritzat i decapitat pels seus coetanis. Molt aviat es va començar a venerar com a màrtir a la part oriental de l'Imperi Romà i de seguida aparegueren histories fantàstiques lligades a la seva figura.
La gesta de Sant Jordi i el drac es va fer popular a tot Europa cap al segle IX sota el nom de "Llegenda àuria 'i va ser recollida per l'arquebisbe de Génova, Iacopo da Varazze, més conegut com a Iacobus de Voragine, en 1264, en el llibre 'Legenda sanctorum'. En aquesta versió, però, la gesta passava a Líbia.
A partir d´ella es van fer versions a tots els païssos amb petites variants.
La versió de la llegenda més popular a Catalunya explica que a Montblanc (Conca de Barberà) hi havia un drac terrible amb llargues ungles i alè de foc. Aquest drac feia fugir al poble, matava la gent amb el seu alè i s'empassava les persones vives. Els ciutadans, sense cap solució, van decidir donar-li dos ovelles cada dia per apaivagar la seva fam. Quan s'acabaren els bens, li donaren vaques, bous i tots els animals que tenien, fins que es quedaren sense.
El rei va convocar una reunió, on van decidir que farien un sorteig li donarien al drac una persona cada dia, perquè se la menges.
Un desafortunat dia, li va tocar a la filla del rei, i ell tot plorós va dir:
-Perdoneu a la meva filla i, a canvi, us donaré tot el meu or, el meu argent i la meitat del meu regne, però us ho demano per favor , deixeu la meva filla.
El poble li va negar, i el rei va demanar vuit dies per plorar la seva filla.
Arribat el dia, el rei la va vestir i la va deixar davant de la cova, a prop del drac.
Però de sobte, quan el drac ja obria la seva gran boca per menjar-se d'una queixalada la princesa, va aparèixer, cavalcant sobre un cavall blanc i amb la seva llança i el seu escut daurat el cavaller Sant Jordi, per salvar la princesa de les urpes de aquell enorme drac.
Aquell cavaller va alçar la seva llarga llança i d'un cop, el drac va caure desplomat a terra, amb la llança clavada al vell mig del cor.
Tot d'una, de la sang del drac que li regalimava cos avall va sortir un roser, amb unes roses que brillaven amb la esplendor del sol, i de sobte, el cavaller Sant Jordi va agafar una, la més bonica de totes, va anar a la princesa i li va donar en senyal d'amor.
El rei li va demanar que es casés amb la seva filla i que li donaria tot el seu or i la meitat del seu regnat. Però el cavaller va marxar sobre el seu cavall blanc sense dir res. Des d'aquell dia la gent del poble va viure tranquil·la.
És per això que en el dia de Sant Jordi els homes regalen una flor a la persona que més volen, i les dones un llibre.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
.png "English"){kind=small}
