UN ALTRE SANT CATALÀ: SANT ANTONI MARIA CLARET

Antoni Claret neix a Sallent (Barcelona), a uns 15 km de Manresa, el 1807, en el si d'una família profundament cristiana, dedicada a la fabricació tèxtil.

La infància del sant no va transcórrer amb total tranquil · litat. La guerra napoleònica, la influència de les idees de la revolució francesa, el jurament de la Constitució de 1812, i les tensions entre absolutistes i liberals van marcar d'alguna manera la vida del sant. En l'aspecte religiós està marcat per la vivència de la providència de Déu, d'una banda, i per la idea de l'eternitat, de l'altra. La seva pietat es veu influïda per la devoció a la Mare de Déu ia l'Eucaristia.

Estudiant i treballador tèxtil

Als dotze anys, el seu pare li posa a treballar al teler familiar.Reconeixent la seva habilitat per a la fabricació, va a Barcelona per perfeccionar-se en l'art tèxtil. Es dedica amb veritable passió a la feina; vivia per a ell dia i nit. Les seves oracions, en canvi, no eren tantes ni tan fervoroses, encara que no deixa la missa dominical ni el rés del rosari. A poc a poc se li va oblidant el desig infantil de ser sacerdot, però Déu li anava dirigint segons els seus plans. Uns durs desenganys, i sobretot la paraula de l'Evangeli (de què li serveix a un guanyar tot el món si al final perd la seva vida?) sacsegen la seva consciència. Malgrat les ofertes per muntar la seva pròpia fàbrica, es nega a satisfer el desig del seu pare i decideix ser cartoixà.

Vocació sacerdotal missionera.

Als 22 anys ingressa al seminari de Vic, sense perdre de vista la seva intenció de ser monjo cartoixà. Quan es dirigeix ​​a la Cartoixa de Montealegre, a l'any següent, una tempesta l'obliga a retrocedir i el seu somni de vida retirada comença a esvair-se.Prossegueix els seus estudis seminarístics a Vic. Pateix una forta temptació contra la castedat, en la qual reconeix la intercessió maternal de la Mare de Déu a favor i sobretot la voluntat de Déu, que li vol missioner, evangelitzador. 

Encara que no havia conclòs els estudis teològics, el 13 de juny de 1835 rep l'ordenació sacerdotal perquè el seu bisbe veia en ell una cosa extraordinària. Queda encarregat de la seva parròquia natal, Sallent. Però la parròquia no era el seu. Sent, cada vegada amb més força, que el Senyor el crida a evangelitzar. La situació política a Catalunya, dividida per la guerra civil entre liberals i carlins, i la de l'Església, sotmesa a la desconfiança dels governants, no deixava altra solució que la de sortir de la seva pàtria i oferir-se a Propaganda Fide, encarregada llavors de tota l'obra d'evangelització de qualsevol tipus.

Després d'un viatge ple de perills, va arribar a Roma. Va aprofitar uns dies que tenia lliures per fer exercicis espirituals a la casa del Gesù dels Jesuïtes. El seu director el va animar a sol · licitar l'ingrés en la Companyia de Jesús. A principis de 1840, als quatre mesos d'haver començat el noviciat, es veu afectat d'un dolor intens a la cama dreta que li impedeix caminar. La mà de Déu es fa sentir. El Pare General dels jesuïtes li va dir amb resolució: És la voluntat de Déu que vostè vagi aviat a Espanya, no tingui por; ànim.

Missioner Apostòlic a Catalunya i Canàries

De nou a Catalunya, se li confia la parròquia de Viladrau. Com que aquesta ben atesa, pot desplaçar-se per donar missions i exercicis en poblacions properes. El seu bisbe, coneixedor de la vocació claretiana i dels fruits de la seva predicació, el deixa lliure de tot lligam parroquial per poder evangelitzar de poble en poble. Pel desig de comunió amb la Jerarquia i per les facultats pastorals que comportava, va sol · licitar a Propaganda Fide el títol de "Missioner Apostòlic", que ell va omplir de contingut espiritual i apostòlic.Va recórrer pràcticament tota Catalunya de 1843 a 1847, predicant la Paraula de Déu, sempre a peu, sense acceptar diners ni regals pel seu ministeri. Li movia a això la imitació de Jesucrist. Malgrat la seva neutralitat política, aviat patiria persecucions per part dels governants, i calúmnies dels qui combatien la fe. 

Però Sant Antoni Maria Claret anava descobrint altres mitjans d'apostolat més eficaços: publicar devocionaris, petits opuscles dirigits a sacerdots, religioses, nens, joves, casades, pares de família ...; va fundar la Llibreria Religiosa el 1848, que en dos anys va llançar 2.811.000 exemplars de llibres, 2.059.500 opuscles i 4.249.200 fulls volants. Com a mitjà eficaç de perseverança i progrés en la vida cristiana funda o potència Confraries, entre elles la Germandat del Santíssim i Immaculat Cor de Maria, que va ser l'avançament de les "religioses a casa" o "filles del Santíssim i Immaculat Cor de Maria ", que amb el temps arribarà a ser l'Institut Secular" Filiació Cordimariana ". 

En ser-li impossible predicar a Catalunya per la rebel · lió armada, el seu bisbe el va enviar a les Canàries. De febrer de 1848 a maig de 1849 va recórrer les illes. Aviat i familiarment se li va començar a cridar "el Padrito". Tan popular es va fer que és copatró de la diòcesi de les Palmes amb la Verge del Pi. 

Fundador i Arquebisbe de Cuba 

De tornada ja a Catalunya, el 16 de juliol de 1849, funda en una cel · la del seminari de Vic la Congregació dels Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria. La gran obra de Claret comença humilment amb cinc sacerdots dotats del mateix esperit que el Fundador. Al cap de pocs dies, el 11 d'agost, comuniquen a Mossèn Claret el seu nomenament com Arquebisbe de Cuba.Malgrat la seva resistència i les seves objeccions a compte de la Llibreria Religiosa i la recentment fundada Congregació de Missioners, hi va haver d'acceptar aquest càrrec per obediència i va ser consagrat a Vic el 6 d'octubre de 1850. 

La situació a l'illa de Cuba és deplorable: explotació i esclavitud, immoralitat pública, inseguretat familiar, desafecte a l'Església i sobretot progressiva descristianització. Només arribar comprèn que el més necessari és emprendre un treball de renovació en la vida cristiana i promou una sèrie de campanyes missioneres, en què participa ell mateix, per portar la Paraula de Déu a tots els poblats. Va donar al seu ministeri episcopal una interpretació missionera. En sis anys va recórrer tres vegades tota la seva diòcesi. Es va preocupar de la renovació espiritual i pastoral del clergat i la fundació de comunitats religioses. Per a l'educació de la joventut i la cura de les institucions assistencials va aconseguir que els Escolapis, els Jesuïtes i les Filles de la Caritat establissin comunitats a Cuba, amb la M. Antonia París va fundar les Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes el 27 d'agost de 1855. Va lluitar contra l'esclavitud;, va crear una Granja-escola per als nens pobres, va posar una caixa d'estalvis amb marcat caràcter social, va fundar biblioteques populars.Tanta i tan diversa activitat li suposa enfrontaments, calúmnies, persecucions i atemptats. El sofert a Holguín (1 febrer 1856) gairebé li costa la vida, encara que li fa vessar la seva sang per Crist. 

Confessor de la Reina Isabel II i apòstol a Madrid ia Espanya 

La Reina Isabel II l'elegeix personalment com el seu Confessor el 1857 i es veu obligat a traslladar-se a Madrid. Ha d'acudir setmanalment a la Cort a exercir el seu ministeri de confessor i a cuidar-se de l'educació cristiana del príncep Alfons i de les infantes. Causa de la seva influència espiritual i a la seva fermesa, a poc a poc va canviant la situació religiosa i moral de la Cort. Viu austera i pobrament. Els ministeris de palau no omplen ni el temps ni l'esperit apostòlic de monsenyor Claret: exerceix una intensa activitat a la ciutat: predica i confessa, escriu llibres, visita presons i hospitals. Aprofita els viatges amb els Reis per Espanya per predicar per tot arreu. Promou l'Acadèmia de Sant Miquel, un projecte en el qual pretén aglutinar intel · lectuals i artistes perquè "s'associïn per fomentar les ciències i les arts sota l'aspecte religiós, unir els seus esforços per combatre els errors, propagar els bons llibres i amb ells les bones doctrines ". La Reina li nomena protector de l'església i de l'hospital de Montserrat de Madrid, i el 1859 president de l'Escorial. La seva gestió no pot ser més eficaç i més àmplia: restauració de l'edifici, equipament de l'església, establiment d'una comunitat i un seminari. Una de les seves majors preocupacions serà dotar Espanya de bisbes gelosos i protegir i impulsar la vida consagrada, especialment la dels Instituts fundats per ell, els Missioners i les Religioses de Maria Immaculada, o per altres. Manté gelosament la seva independència i neutralitat política sempre, el que li comporta múltiples enemistats. Es converteix en el blanc de l'odi i venjança de molts: "però d'haver marxat sempre amb precaució en aquest terreny-es refereix als favoritismes-, no he escapat de les males llengües", confessa.La seva unió amb Jesucrist assoleix un punt àlgid en la gràcia de la conservació de les espècies sacramentals atorgat en La Granja de Segòvia el 26 d'agost de 1861.

Exili i Pare en el Concili Vaticà I. Arran de la revolució de setembre de 1868 part amb la Reina cap a l'exili. A París manté el seu ministeri amb la Reina i el Príncep d'Astúries, funda les Conferències de la Sagrada.Família i es prodiga en múltiples activitats apostòliques. Per a la celebració de les noces d'or sacerdotals del Papa Pius IX va a Roma. Participa en la preparació del Concili Vaticà I, en el qual intervé defensant la infal · libilitat pontifícia. En concloure les sessions, amb la salut ja molt trencada i presumint pròxima la seva mort, es trasllada a la comunitat que els seus Missioners tenen a Prades (França). 

Mort i glorificació. 

Fins aquí arriben els seus perseguidors, que pretenen capturar-lo i portar-lo a Espanya per jutjar i condemnar-lo. Ha de fugir com un delinqüent i refugiar-se al monestir cistercenc de Fontfroide.En aquest monestir de Fontfreda, als 63 anys, envoltat de l'afecte dels monjos i d'alguns dels seus missioners, mor el 24 d'octubre de 1870. Les seves restes mortals es van traslladar a Vic el 1897. És beatificat per Pius XI el 25 de febrer de 1934. Pius XII el canonitza el 7 de maig de 1950. Celebrem el dia del seu sant el 24 d´octubre