HISTÒRIA DE LA FESTA DEL HALLOWEEN

Halloween és una de les més antigues festes del món. 

Les seves arrels parteixen en els antics festivals pagans i cristians que celebraven el vincle indissoluble que existeix entre els cicles estacionals i la vida. 

Halloween ha transcendit les seves arrels culturals i en l'actualitat es celebra en diverses formes en tot el món modern, sobrevivint i prosperant durant els canvis culturals, religiosos, econòmics i industrials al llarg de la seva llarga història.

Els elements essencials de Halloween són el maquillatge, el vestuari, el famós joc “truc o tracte”, les fogueres, les històries de fantasmes i assistir a les festes de la comunitat. Tots ells neixen d'una festa celta anomenada Samhain, que significa "el final de l'estiu".

Samhain marca la mort de l'estiu i el començament de l'Any Nou Celta, moment de canvi. Era vist com una nit de màgia i poder, convertint-se en un festival sagrat que marcava els límits entre l'estiu i l'hivern, la vida i la mort.

Els irlandesos (membres d'un poble celtaa) creien que durant la Vetlla de Samhain, el 31 d'octubre, que el Senyor de la Mort, Saman, convocava totes les ànimes que havien mort l'any anterior a viatjar a una altra vida. Els fantasmes i els dimonis ancestrals eren lliures de vagar per la terra.

La gent es maquillava i disfressava amb vestits macabres perquè els esperits dels morts creguessin que eren un dels seus i passar desapercebuts. Els vilatans també formaven desfilades per portar els esperits als límits de la ciutat. A més de maquillar-se i disfressar-se, els celtes també oferien menjar a Saman per dues raons, per persuadir-lo a ser més temperat a l'hora de jutjar els seus avantpassats i perquè els seus avantpassats cansats de viatjar a un altre món tinguessin alguna cosa que posar-se a la boca.

Com que aquests esperits guardaven els secrets de la vida futura, druides celtes pensaven que les endevinacions es podien llegir amb més claredat en aquest dia particular.

La advinación consistia a encendre grans focs per venerar el déu del Sol i llançar un cavall o un gat (de vegades en una gàbia de vímet) a les flames veient les entranyes cremant-se.

Algunes afirmacions trobades en documents romans indicaven que els druidas practicaven sacrificis humans, però, com que els celtes eren una cultura oral, no se sap si és cert o presumiblement propaganda romana.

Quan els romans van conquistar les terres celtes, just abans del naixement de Crist, van assimilar certs ritus de la cultura cèltica. Els romans celebraven cada dia 1 de novembre, la festa de Pomona, en honor de la deessa romana de la collita de pomes. Les pomes eren, per als romans, un símbol de l'amor i la fertilitat. La creença druida que la vigília de Samhain era la nit perfecta per a la endevinació sembla que es va fusionar amb els aspectes de la festa de Pomona en què desenes de endevinadors van començar a utilitzar les pomes per predir el futur. Les tradicions celtes i romanes en barrejar-han creat una nit dedicada no només als morts sinó també per l'endevinació.

Al segle IV dC, aquestes tradicions paganes es trobarien amb una nova religió de gran abast, el cristianisme.

Constantí va declarar legal el cristianisme com a religió oficial de l'estat a l'Edicte de Milà de l'any 313 dC. Posteriorment Teodosi, el seu fill, la declarà religió oficial de l'imperi. Ser cristià ja no era una opció sinò que va esdevenir una obligació. El resultat va ser que molta gent es va batejar sense tenir una fe veritable i que l'Esglèsia, que havia de lidiar amb cultes pagans, els va haber de cristianitzar en contes de destruir-los. Els líders de l'Església, a poc a poc, van introduir Samhain i les celebracions de Pomona en els ritus catòlics del dia de Tots Sants . De fet, el Papa Gregori III va traslladar el Dia de Tots Sants del 1 de maig al 1 de novembre perquè coincidissin amb les festes paganes. La vigília de Tots Sants, 31 d'octubre, es va convertir en "All Hallow Even" i Halloween després.

A més, una ordre monàstica francesa anomenada els cluniacenses va crear el Dia dels Fidels Difunts per commemorar a les ànimes dels difunts cristians i no només la dels sants, el 2 de novembre per després unificar els tres dies en el Dia de Tots Sants .

El 1517 Martí Luter va iniciar una reforma radical que limitaria les celebracions de Halloween a Europa. Com posteriors grups protestants van començar a formar-se en tot Europa occidental, molts rituals catòlics, com el Dia de Tots Sants, van ser prohibits. No obstant això, igual que el Samhain celta va ser assimilat amb el festival romà de Pomona i es va fusionar amb una altra costum catòlica, els protestants anglesos es van apropiar de diversos elements de Halloween en un festival de tardor conegut com a Dia de Guy Fawkes. Aquest dia es celebra el triomf protestant d'un complot dirigit pel catòlic Guy Fawkes i amb el beneplàcit dels Lords el Parlament es va reunir el 5 novembre 1605 per proclamar-oficial. Guy Fawkes va ser penjat públicament i després esquarterat pel seu paper en la trama, el fet es va fer tan popular que en aquesta festivitat es representava el seu càstig a través de la desfilada d'una figura d'espantaocells pels carrers.

L'existència de Halloween a les colònies americanes depèn de l'índole religiosa de cadascuna. La Revolució Americana va crear una societat més tolerant en la diversitat religiosa i, en conseqüència, les celebracions de Halloween es van convertir en una festa cada vegada més secular centrant-se en la comunitat. Entre 1820 i 1870 hi va haver una gran immigració als Estats Units, especialment d'irlandesos que van portar les seves creences populars de Halloween. Els nord-americans les van aceptar amb entusiasme.

Les tradicions nord-americanes de Halloween van afegir un renovat èmfasi en les disfresses i les visites casa per casa.

En la dècada dels anys 20, amb l'arribada de les publicacions massives en diaris i altres mitjans de comunicació, el Halloween es va convertir en una festa molt popular a Amèrica del Nord, sent una benedicció econòmica per a les empreses i els fabricants de dolços.

Durant la Segona Guerra Mundial, algunes celebracions de Halloween van ser cancel · lades a causa del racionament del sucre, però en la dècada de 1950 va créixer a passos de gegant.

Els americans van continuar donant-li un enfocament clarament comercial per Halloween amb les pel · lícules de Hollywood.

Halloween és avui en dia la segona festivitat nacional per darrere del Nadal.