CEMENTIRIS FAMOSOS: EL DE PRAGA

La capital txeca és una de les ciutats més belles d'Europa, amb les seves esglésies barroques, els seus carrers empedrats i les seves cerveseries d'amples portes i sostres de teules vermelles. Després de creuar el riu Moldava pel pont de Carles per anar de la Ciutat Vella a la Ciutat Petita o Malá Strana cal enfilar un carrer costerut. Cap amunt s'arriba al barri de Josefov, un antic barri jueu amb sis sinagogues i molts bars amb finestres de doble vidre perquè en el cru hivern no entre el fred de la neu.

En els bars no falten referències al Golem, personatge llegendari creat per un jueu d'aquests carrers, que li va insuflar vida a un ninot de fang al qual va haver de destruir quan aquest es va tornar immanejable. Aquesta història que va ser recollida per escriptors com Isaac Bashevis Singer i Jorge Luis Borges segueix omplint al barri de misteri.
Però el misteri més gran és com han pogut sepultar trenta mil persones des 1439-1787 al petit cementiri jueu que marca el centre exacte del barri. Treu l'alè veure aquesta quantitat enorme de làpides de pedra gastada i renegrida, arraconades, inclinades i apilades unes sobre altres, com barallant un lloc en el record. Totes estan protegides per un sostre verd de roures i castanyers.
La part trista de la història, però, no està en aquest cementiri dels que van morir en pau, sinó en el Museu Estatal Jueu que exhibeix canelobres i estrelles de David que es van poder recuperar després de les destrosses i saquejos soferts pel barri en la Segona Guerra. A la Sinagoga de Pinkas figuren els noms de gairebé vuitanta mil jueus assassinats durant el genocidi nazi, la meitat d'ells ciutadans de Praga. I en un altre museu s'exhibeix el màxim horror de la guerra: la manera com els nens presoners van comptar en els seus dibuixos l'horror viscut al camp de concentració de Terezin. 
El cementiri, al costat d'això, és un recés de pau i alegria al voltant del qual els joves de Praga es reuneixen a prendre les seves bones cerveses Pilsen.