L'ABELLA REINA, CONTE DELS GERMANS GRIMM

Tres germans havien partit, cada un pel seu costat, a fer fortuna. 

Els majors eren atractius i intel·ligents. 

El menor, anomenat Benjamí, no tan maco i era una mica distret. 

Mesos després es van trobar. 

Els grans van riure de Benjamí i li van comentar: 

- Si nosaltres, amb tot el nostre enginy no hem pogut tirar endavant, com vols fer-ho tu, que ets tan babau?

Caminant, van arribar a un formiguer. Els majors van voler regirar-lo per divertir-se veient com corrien els espantats insectes. 

Però Benjamí va  intervenidre:

- Deixeu-los estar en pau. No els molesteu.

Passos més endavant van trobar un llac amb dotzenes d'ànecs silvestres. 

Els majors van pensar en caçar un parell d'aus per rostir-los i menjar-los. 

Però Benjamí es va oposar:

-Deixeu-los estar en pau. No els molesteu.

Finalment, en el tronc d'un arbre, van trobar un rusc. 

Hi tenia tanta mel que aquesta vessava per les branques. Els germans grans planejaven encendre una foguera per fer un espès fum, expulsar les abelles i menjar-se tota la mel. Però Benjamí va sortir en defensa seva:

-Deixeu-los estar en pau. No els molesteu.

Cansats de caminar sense rumb, van arribar finalment a un petit poble on, per efecte d'un encanteri, tots els animals i els habitants s'havien convertit en figures de pedra. Van entrar al gran palau. 

La cort i el rei havien patit l'encanteri d'una altra manera: havien caigut en un son profund. 

Després de recórrer les galeríes, els tres germans van arribar a una habitació on hi havia un homenet de curta estatura.

En veure'ls, aquest no els va dir res. Simplement els va prendre del braç i els va conduir a una taula on estaven servits rics menjars.

Quan van acabar de sopar, sense pronunciar paraula, va portar a cadascun a un confortable dormitori. Els tres van dormir un son reparador, i van despertar plens d'energia al dia següent. L'homenet va  portar al germà gran a una taula de pedra per donar-li d'esmorzar. Sobre ella estaven escrites les tres proves que havia de superar per alliberar el poble de l'encantament.

La primera era aquesta: al bosc, sota la molsa, hi havia les mil perles de la princesa. Calia buscar-les totes abans que el sol es posés i portar-les al palau. Si no les trobava, ell mateix es convertiria en pedra.

El major va anar al bosc però, tot i el seu esforç, només va trobar cent, i es va convertir en pedra.

L'endemà, el segon germà va realitzar la prova, però només va trobar dues-centes i també es va convertir en pedra. 

Va arribar el torn de Benjamí. Aquest va arribar d'hora i es va posar a buscar a la molsa. Gairebé no trobava cap i es va asseure en una pedra a plorar d'aflicció. Però per allà caminava el rei del formiguer que ell havia salvat. Veníaa acompanyat de cinc mil formigues per buscar les perlas. Amb el seu ajut, en molt poc temps les havien trobat totes i les van ajuntar en un munt.

Quan va tornar al palau per lliurar-les, Benjamin es va trobar que l'esperava la segona prova. La clau de l'alcova de la princesa havia caigut al fons del llac. Calia recuperar-la. En arribar a la vora del llac va veure als ànecs que havia protegit dels seus germans. Tots es van submergir sota l'aigua i, en qüestió de minuts, un portava la daurada clau al bec. 

La tercera prova era la més difícil. Entre les tres filles del rei, que estaven adormides feia mesos, havia d'escollir a la menor, que era la més bona.

El problema és que eren molt semblants. Només les diferenciava un detall. Les dues grans havien menjat un terròs de sucre, i la menor, una cullerada de mel. 

"Què faré?" Va pensar Benjamí molt apurat. 

Però llavors, per la finestra va entrar volant la reina de les abelles i es va posar a la boca de la qual havia menjat mel. D'aquesta manera, Benjamí va reconèixer a la més bona. 

En aquest mateix instant es va trencar l'encantament. Els habitants del palau van despertar i totes les figures de pedra van recuperar la seva forma humana. Benjamí es va casar amb la princesa més jove i, anys després, va arribar a ser rei. 

Els seus germans, alliberats també de l'encanteri, es van casar amb les altres dues germanes.