LA VERGE DE LA CARITAT DEL COBRE

Segons els documents de l'època, la imatge de la Verge de la Caritat del Coure va aparèixer el 1612 o principis de 1613, a la badia de Nipe, la més gran de Cuba, situada a la costa nord de la regió oriental de l'illa.

Va ser albirada per tres esclaus: un noi negre de 10 anys (Joan Moreno) i dos germans de pura sang índia (Juan i Rodrigo de Hoyos), que treballaven com a esclaus a les mines de coure de la regió. El trio ha quedat batejat en la imatgeria cubana com "els tres Juanes".

En un relat que es conserva a l'Arxiu d'Índies de Sevilla, fet sota jurament eclesiàstic "setanta-cinc anys després del succés", l'esclau negre Juan Moreno va explicar com van ocórrer els fets.

Els joves, que havien anat a la recerca de sal, van veure la imatge de la Verge amb el Nen Jesús en braços - la mateixa que avui és objecte de veneració pels cubans - que s'acostava surant en una taula, on podia llegir-se la frase "Jo sóc la Verge de la Caritat".

El santuari inicial es va construir de manera improvisada, emprant fulles de guano i taules. Després de múltiples successos misteriosos ocorreguts al voltant de la imatge, aquesta va ser portada al que seria el seu santuari definitiu, a poca distància d'allí, al cim d'un turó propera a les mines de coure.

La seva festa és el dia 8 de setembre i els cubans l'anomenen carinyosament "Cachita"