TOTS SANTS: QUÈ ÉS UN SANT

La festa que celebrarem aquesta setmana ens convida a varies reflexions.

En primer lloc ens du a demanar-nos què es un Sant.

Podem dir que la paraula prové del llatí sanctus. En grec es diu hagios i en hebreu qâdosh. Els significat de totes tres es molt semblant: "elegit per Déu". Es a dir, un sant és aquella persona que té algun tret de la santedat de Déu. Tots els éssers humans, per tant, som sants però només a alguns sel´s hi reconeix “oficialment” la santedat. Aquests no només ens poden servir de models a imitar sinó que creiem que contemplen a Déu al cel i intercedeixen pels éssers humans de la Terra.

Malgrat que el terme Sant i les maneres d´entendre la santedat han anat canviant al llarg de la història, L'Església ha afirmat sempre, des dels seus orígens, que a través del baptisme, tots els cristians són cridats a la santedat. Així Sant Pau definia la santedat com l'estat de comunió amb Déu, i els primers cristians veneraven com a sants els apòstols i els màrtirs. A poc a poc, el concepte de sant es va anar ampliant i nombroses personalitats de l'Església primitiva adquiriren la reputació de la santedat.
Per a considerar a una persona “Sant o santa” hi ha un procés que ha d’obrir la Congregació per les causes dels sants. Aquest procés té diverses etapes: venerabilitat, beatificació i canonització. En l'última etapa, el procés de canonització adopta les formes d'un procés legal en el que una persona (tradicionalment anomenada advocat del diable) assumeix l'equivalent a l'acusació per argumentar en contra de la suposada santedat.

Antigament, els sants eren declarats pels bisbes, però al llarg dels segles s'ha anat centrant a Roma, i després del primer mil·lenni, només el Papa pot canonitzar.

Després del Concili Vaticà II, el termini a esperar desprès de la mort s'ha fet més curt i el nombre de miracles desprès de la mort s'ha reduït a dos. Sota el pontificat de Joan Pau II, en un període de 25 anys, es proclamaren no menys de 2000 beatificacions o canonitzacions, mentre que els seus predecessors necessitaren diversos segles per només uns centenars de declaracions.

Per reconèixer un sant a una escultura o pintura, se'l representa amb els seus atributs característics, originats s la seva història personal i sobretot per la seva mort. N'hi ha de generals per a una classe de sants i d'altres lligats a un sant en concret. Els més comuns es resumeixen a continuació

drac: indica victòria sobre pagans o infidels
bandera: significa origen noble
palma: indica mort per martiri
lliri: virginitat
espasa: combatents per la fe

Atributs particulars

Santa Agnès: xai
Agustí d'Hipona: llibre i ploma, església a les mans
Sant Andreu apòstol: creu en forma d'X
Benet de Núrsia: llibre de la Regla de Sant Benet, corb, arbust, copa amb una serp a dins
Bernat de Claravall: abella, ploma, instruments de tortura
Carles Borromeo: calze, capell de cardenal
Daniel: amb lleons
Sant David de Gal·les: arpa
Santa Elisabet: flors, pa
Sant Esteve màrtir: pedres a la mà
Sant Francesc d'Assís: llop
Sant Francesc Xavier: cor en flames, cranc
Gabriel: trompeta
Sant Ignasi de Loiola: lletres IHS
Sant Jaume: petxina, bàcul i barret de pelegrí
Sant Joan Evangelista: àliga
Sant Jordi: drac
Sant Lluc: bou
Sant Marc: lleó
Sant Mateu: àngel
Sant Miquel Arcàngel: espasa, balança
Pau de Tars: espasa, caient d'un cavall
Sant Pere: claus per obrir la porta del cel, gall
Sant Sebastià: fletxes
Santa Teresa de Jesús: ploma, cor