RECEPTA PELS PANELLETS

Ingredients
500 grd'ametlla mòlta
500 grde sucre glas
1de ratlladura de llimona (part groga)
100 ml de clares d'ou

Pas 1º

Amb les mans ben netes barrejem l´ametlla mòlta amb el sucre i les ratlladures de llimona. Tot seguit afegim les clares muntades a punt de neu ben a poc a poc, barrejant fins obtenir un masapà dens.

Dividir aquest masapà a parts iguals i preparar els panellets de diferents sabors.

Un cop elaborats, posar-los en una safata folrada amb paper de forn i coure´ls al forn ja calent (220ºC.) durant 8-10 minuts. Retirar-los i deixar-los refredar.

Pas 2º

PANELLETS DE LLIMONA: 200 gr. de massapà, 3 culleradetes de ratlladura de llimona i sucre glas. Barrejar el massapà amb la ratladura de llimona, fer boletes i arrebossar-les amb sucre glas.

PANELLETS DE CAFÈ: 200 gr. de massapa, 1 sobre de cafè soluble i sucre glas. Barrejar el massapà amb el cafè deixatat amb unes d'aigua o licor i fer boletes en forma de granets de cafè.

PANELLETS DE MADUIXA: 200 gr. de massapà, 2 cullerades de xarop de maduixa i sucre glas. Barrejar el massapà amb el xarop i fer boletes. Arrebossar-les amb sucre glas.

PANELLETS DE COCO: 200 gr. de massapà, 100 gr. de coco ratllat (prèviament remullat en aigua). Barrejar el massapà amb el coco escorregut i fer boletes. Posar-les a sobre la safata de forn i i pressionar-les amb els dits per a donar-los forma. Pintar-ne la punta amb rovell d'ou. També es poden fer amb 100 gr. de coco, 75 gr. de sucre i una clara.

PANELLETS DE PINYONS: 200 gr. de massapà, 1 tassa de pinyons i 2 rovells. Batre els rovells i barrejar-hi els pinyons. Fer boletes amb el massapà i arrebossar-les amb els pinyons, apretant bé amb les mans perquè els pinyons quedin ben enganxats. Es poden pintar una mica més ambrovell d'ou si es volen més daurats

COSTUMS CATALANES PER A TOTS SANTS

La tardor és un temps de transició entre l'estiu i l'hivern. Després de l'abundor que ens porten les collites de l'estiu, ve el repòs, la mort aparent de la natura. Comença també el cicle anual de la foscor i el fred; les nits seran més llargues i els dies més curts; la climatologia farà més dura la vida... Es per això que des de temps remots, diferents cultures i civilitzacions han celebrat en aquest temps una festa dedicada al record i la relació amb els difunts que posteriorment l´Eslèsia ha aprofitat per introduir en aquestes cultures l´esperança de la ressurrecció. Es per això que podem trobar, darrere de les idees cristianes, trets culturals de les antigues celebracions, com ara els tan "moderns" del Halloween, la festa celta dels morts.

Inicialment aquesta festivitat es deia Samain o Samhain en els llenguatges gaèlics. El culte als difunts era una part molt important de la religió dels antics celtes, fet encara avui constatable en la riquesa i la varietat de les tradicions folklòriques relacionades amb els morts que conserven els pobles d'arrel cèltica. Per als celtes, l'any estava dividit en dos períodes: el temps clar i el temps fosc. Els dies del Samain obrien el període d'obscuritat. Eren considerats uns "temps fora del temps", entre les dues meitats de l'any, i les terres de l'altre món estaven obertes i entraven en contacte amb el món dels humans.

Així podem veure que moltes tradicions populars tenen arrel en les creences dels celtes. Per exemple, era creença comuna que la nit de Tots Sants les ànimes dels avantpassats retornaven a les cases i els llocs on havien viscut. Fins i tot es precisava l'hora: a partir de les dues de la tarda de la diada de Tots Sants fins a l'endemà a la mateixa hora.
Aquesta idea del retorn dels avantpassats no anava sempre lligada als temors que inspira la mort i els esperits en la nostra cultura, al contrari, cal apuntar que, en les antigues cultures, els avantpassats morts, eren considerats com a protectors de la casa, com una mena de petites divinitats familiars en qui confiar.

Els morts-protectors estan presents en tradicions com la de posar aquella nit un plat més a taula, o deixar un lloc buit per als familiars difunts; o bé, obrir les portes perquè passin les ànimes, o mirar de no moure massa coses pels racons, convençuts que eren els llocs de la casa on es quedaven les animetes.
També hi ha força costums relacionats amb el foc i les ànimes: posar un llum a la porta de la casa per guiar-les, encendre el foc de la llar perquè s'escalfin, encendre espelmes o llums d'oli -a les habitacions o a la cuina- en record dels difunts...
Es creu que les ànimes que són al purgatori retornen a les cases i si troben bona acollida de part dels seus familiars, van directes al cel, i si no, han de continuar penant.
Altres creences afecten directament als infants. Així, en fer la castanyada, es deia als nens que no es mengessin totes les castanyes perquè si no en deixaven a la nit alguna per a les ànimes, aquestes anirien a la nit a estirar-los pels peus mentre dormissin. Els nens, és clar, preferien deixar-ne alguna als peus del llit -que l'endemà trobaven canviada per un panallet- o al plat de servir-les. En algunes poblacions, els infants posaven una castanya en cada graó de l'escala de la casa o pels racons i d'altres resaven un parenostre en menjar-se-les perquè, a la nit, els morts no se'ls enduguessin.

TOTS SANTS: QUÈ ÉS UN SANT

La festa que celebrarem aquesta setmana ens convida a varies reflexions.

En primer lloc ens du a demanar-nos què es un Sant.

Podem dir que la paraula prové del llatí sanctus. En grec es diu hagios i en hebreu qâdosh. Els significat de totes tres es molt semblant: "elegit per Déu". Es a dir, un sant és aquella persona que té algun tret de la santedat de Déu. Tots els éssers humans, per tant, som sants però només a alguns sel´s hi reconeix “oficialment” la santedat. Aquests no només ens poden servir de models a imitar sinó que creiem que contemplen a Déu al cel i intercedeixen pels éssers humans de la Terra.

Malgrat que el terme Sant i les maneres d´entendre la santedat han anat canviant al llarg de la història, L'Església ha afirmat sempre, des dels seus orígens, que a través del baptisme, tots els cristians són cridats a la santedat. Així Sant Pau definia la santedat com l'estat de comunió amb Déu, i els primers cristians veneraven com a sants els apòstols i els màrtirs. A poc a poc, el concepte de sant es va anar ampliant i nombroses personalitats de l'Església primitiva adquiriren la reputació de la santedat.
Per a considerar a una persona “Sant o santa” hi ha un procés que ha d’obrir la Congregació per les causes dels sants. Aquest procés té diverses etapes: venerabilitat, beatificació i canonització. En l'última etapa, el procés de canonització adopta les formes d'un procés legal en el que una persona (tradicionalment anomenada advocat del diable) assumeix l'equivalent a l'acusació per argumentar en contra de la suposada santedat.

Antigament, els sants eren declarats pels bisbes, però al llarg dels segles s'ha anat centrant a Roma, i després del primer mil·lenni, només el Papa pot canonitzar.

Després del Concili Vaticà II, el termini a esperar desprès de la mort s'ha fet més curt i el nombre de miracles desprès de la mort s'ha reduït a dos. Sota el pontificat de Joan Pau II, en un període de 25 anys, es proclamaren no menys de 2000 beatificacions o canonitzacions, mentre que els seus predecessors necessitaren diversos segles per només uns centenars de declaracions.

Per reconèixer un sant a una escultura o pintura, se'l representa amb els seus atributs característics, originats s la seva història personal i sobretot per la seva mort. N'hi ha de generals per a una classe de sants i d'altres lligats a un sant en concret. Els més comuns es resumeixen a continuació

drac: indica victòria sobre pagans o infidels
bandera: significa origen noble
palma: indica mort per martiri
lliri: virginitat
espasa: combatents per la fe

Atributs particulars

Santa Agnès: xai
Agustí d'Hipona: llibre i ploma, església a les mans
Sant Andreu apòstol: creu en forma d'X
Benet de Núrsia: llibre de la Regla de Sant Benet, corb, arbust, copa amb una serp a dins
Bernat de Claravall: abella, ploma, instruments de tortura
Carles Borromeo: calze, capell de cardenal
Daniel: amb lleons
Sant David de Gal·les: arpa
Santa Elisabet: flors, pa
Sant Esteve màrtir: pedres a la mà
Sant Francesc d'Assís: llop
Sant Francesc Xavier: cor en flames, cranc
Gabriel: trompeta
Sant Ignasi de Loiola: lletres IHS
Sant Jaume: petxina, bàcul i barret de pelegrí
Sant Joan Evangelista: àliga
Sant Jordi: drac
Sant Lluc: bou
Sant Marc: lleó
Sant Mateu: àngel
Sant Miquel Arcàngel: espasa, balança
Pau de Tars: espasa, caient d'un cavall
Sant Pere: claus per obrir la porta del cel, gall
Sant Sebastià: fletxes
Santa Teresa de Jesús: ploma, cor

LA CLASSE DE P4

Hem treballat la paràbola de l´ovella perduda tot mirant un vídeo. Els nens el volen veure a casa amb els papis, així que deixo l´enllaç per tal de que no us calgui buscar-la pel blog.

http://religiolluismillet.blogspot.com/2009/03/parabola-de-lovella-perduda-amb-musica.html

Por Cuatro Esquinitas De Nada

Aquesta presentació ens ajuda a parlar als més petits de les persones diferents que es puguin trobar. Ho fa d´una manera planera i sencilla, mitjançant el simbolisme que dona peu a una reflexió posterior.


Check out this SlideShare Presentation:

Por Cuatro Esquinitas De Nada

View more presentations from pablo.miranda.otero.