LA PASQUA

Moltes vegades celebrem tot de coses sense conèixer el perquè del costum o l´origen de la tradició.

A Catalunya associem la Pasqua amb la mona. La mona és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur (signe de la ressurreció de Crist) i llonganissa seca. És una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s'han acabat.
El nom prové de la munna terme àrab que significa "provisió de la boca", regal que els moriscs feien als seus senyors. Tradicionalment el padrí regalava la mona al seu fillol el Diumenge de Pasqua després de missa. El Dilluns de Pasqua era tradició que es reunissin dues o tres famílies o un grup d'amics i que anessin a menjar a algun indret la mona plegats, en un àpat en el que no hi mancava el conill a la brasa, la paella i, sobretot, el vi.
Tot aquest costumari, però, es una derivació de l´alegría de la Pasqua.

La Pasqua és una de les festes més antigues de la humanitat. En un inici era la festa que celebrava el fi de l´hivern i el seu "Pas" (Arrel de la paraula Pasqua) a la primavera. Era una festa alegre que parlava de deixar enrere el fred, la foscor i la carencia d´aliments que suposa la estació invernal per arrivar al renaixement que porta la primavera.

El caire de la festa va canviar amb els fets de l´exode de Israel d´Egipte. El "pas" de la Pasqua ja no era de l´hivern a la primavera sino de la esclavitut a la llibrtat. Una experiencia vital que va determinar la fe del poble jueu.

Durant una Pasqua jueva, però, Jesús va fer un nou pas, incomparablement major que els anteriors: va passar de la mort a la vida amb la seva ressurreció.

El pas de Jesús, que és el que clebrem, ens omple de joia. Suposa que la mort ha perdut el seu doimini, i que morir no és altre cosa que nèixer a una realitat nova garantida per aquesta primera ressurreció.