L' ARBRE DE NADAL

Quan els primers cristians varen arribar al nord d' Europa, van descobrir que els bàrbars celebraven l'aniversari d'un dels seus déus, guarnint un arbre perenne, a una data propera al Nadal cristià. 

Aquest arbre simbolitzava l'Univers, anomenat Diví Isdrasil, en la copa del qual es trobava el cel i a les arrels més fondes estaven els inferns. Posteriorment amb l'evangelització d'aquests pobles, els cristians van agafar la idea de l'arbre canviant-li totalment el significat.

Bonifaci de Fulda, evangelitzador alemany, va agafar una destral i tallà l'arbre. En el seu lloc va plantar un pi, símbol de l'amor de Déu, i l'adornà amb pomes i espelmes; les pomes simbolitzaven el pecat original i les temptacions, mentre que les espelmes representaven la llum de Jesús, com la llum del món. Conforme va passar el temps, les pomes i les llums, es varen transformar en esferes i altres adorns.

La forma triangular de l'arbre (per ser generalment una conífera), representa la Trinitat. Els guarniments simbolitzen els dons de Déu als homes, mentre que l'estrella representa la de Betlem. Com que el pi és un arbre perenne, representa la vida eterna.