LA VERITABLE ALEGRIA

Un dia el benaurat Francesc, estant a Santa Maria, va fe venir al germà Lleó i li va dir:

- Germà Lleó, escriu quina és la veritable alegria:

Si arriba un missatger i diu que tots els mestres de París han vingut a l'Ordre.

Escriu: "No és veritable alegria".

I també que han vingut a l'Ordre tots els bisbes, el rei de França i el rei d'Anglaterra.

Escriu: "No és veritable alegria".

O que els meus germans han anat als infidels i han convertit a tots ells a la fe. A més, que he rebut jo de Déu una gràcia tan gran, que puc curar malalts i faig molts miracles...

Et dic que en totes aquestes coses no hi ha la veritable alegria.

- Però quina és la veritable alegria?

- Escriu; Si torno de Perusa i, ja de nit avançada, arribo aquí, és temps d'hivern, tot està enfangat i el fred és tan gran, que en les vores de la túnica es formen caramells d'aigua congelada que fan ferides a les cames fins brollar sang. I arribo a la porta tot enfangat i gelat i truco, i, després d'estar una bona estona tocant i cridant, acudeix el germà i em pregunta:

- Qui és?

Jo responc:

- El germà Francesc.

I ell diu:

- Fora d'aquí! No és hora decent per trucar a la porta. Aquí no entres.

I, en insistir jo de nou, contesta:

- Fora d'aquí! Tu ets un ximple i un aprofitat. Ja no vindràs amb nosaltres. No et necessitem.

- I jo torno a la porta i dic:

- Per amor de Déu, deixeu-me dormir per aquesta nit.

I ell respon:

- No em dóna la gana. Vés on hi ha els captaires i demana allà.

Et dic: si he tingut paciència i no he perdut la calma, en això hi ha la veritable alegria, i també la veritable virtut i el bé de l'ànima.