SANT ISIDRE

Isidre el Llaurador o de Madrid (Madrid, 1080-1130) va ser un camperol de Madrid, canonitzat al segle XVII i venerat com a sant per l'Església Catòlica.

Des de 1622 és el patró de la pagesia espanyola (a Catalunya i, en menor mesura al País Valencià, va subsituir els patrons tradicionals, els sants Abdó i Senén i sant Galderic) i de la ciutat de Madrid.

La festa se'n commemora el 15 de maig, aniversari de la mort.

El seu nom era Isidro de Merlo y Quintana. De molt jove, va treballar la terra, al servei del noble Iván de Vargas. En conquerir els almoràvids Madrid, va marxar a Torrelaguna, on va casar-se amb Maria Toribia, després canonitzada com a santa Maria de la Cabeza. Va dedicar la seva vida al treball i l'oració.

Els miracles que hom li atribueix, hi ha DOS MOLT FAMOSOS:

El, primer és el del pou: El seu fill havia caigut a un pou i ningú el podia treure. Isidro va resar fins que les aigües del pou van pujar i el nen amb elles. El nen és San Illán, i el pou es conserva a l'anomenada Casa de San Isidro, a Madrid.

El segon és el miracle dels àngels i consisteix en que els àngels llauraven el camp amb els bous mentre Isidre pregava.

Iván de Vargas, diu la llegenda, volia recriminar-li que es detingués contínuament a les església que trobava pel camí i que hi pregués, però va poder veure que els àngels feien la feina mentre el sant feia oració.