365 BONS DESITJOS PER A REPARTIR AL LLARG DE L´ANY

L´HOME DELS NASSOS

Si estem atents, avui i només avui, ens podem trobar pel carrer amb el fabulós Home dels nassos, un personatge que té tants nassos com dies li queden a l´any.

Tradicionalment, se sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l'home dels nassos, una persona que té tants nassos com dies té l'any. Els nens s'imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l'any li queda només un dia per acabar. Per arrodonir la broma, se solia dir als nens que se l'acabava de veure passar per algun carrer proper, per tal que correguessin a veure si el podien trobar.

Actualment, en algunes ciutats o pobles s'organitza una cercavila amb un capgròs representant l'home dels nassos.

A Barcelona era tradició de trobar l'Home dels nassos a les 12 en punt a la plaça del Palau, davant la Llotja, dalt d'un cadafalc perquè tothom el vegi mocar-se amb unes quantes dotzenes de llençols els 365 nassos que s'espera que tengui per tot el cos, ja que no li caben a la cara.

LA SAGRADA FAMILIA

Avui és el dia de la Sagrada Familia, un dia que ens convida a reflexionar sobre la nostra família. De famílies perfectes en deu haver ben poques, perque les families estan fetes per persones i les persones estem ben lluny de ser perfectes, però, per a tos els nens , la seva familia es la seva primera escola. A casa aprenem qué és l´amor, la confiança, la solidaritat, la joia, el respecte, la diversitat i la llibertat...

Precisamen, per a celebrar el día d´avui, us deixo unes paraules de la Mare Teresa de Calcuta que ens ajuden a veure als pares quiena es la nostra tasca educativa amb els nostres fills:

Ensenyaràs a volar, però no volaran el teu vol.

Ensenyaràs a somiar, però no somiaran el teu somni.

Ensenyaràs a viure, però no viuran la teva vida.

No obstant això, en cada vol,

en cada vida, en cada somni,

perdurarà sempre la petjada del camí ensenyat

SANT ESTEVE

Sant Esteve és el dia que ve després de Nadal, això és, el dia 26 de decembre.

A Catalunya, és tradicional que la família es reuneixi a menjar amb l'altra meitat que no havia pogut el dia anterior.
A Barcelona és tradicional menjar canelons de primer i pollastre farcit o tall rodó de segon. De postre sempre cauen neules i torrons.
Hi ha una tradició prou estesa que fa que els més menuts de la casa hagin d'enfilar-se damunt d'una cadira per dir un vers en veu alta. Si a la gent gran els agrada, el nen s'endurà uns quants calerons de premi.
Al País alencià la mateixa festivitat es coneix com Segon dia de Nadal o Sant Esteve. La tradició és menjar amb la familia paterna, ja que el dia de Nadal es fa amb la familia materna.
A les Illes Balears la mateixa festivitat es coneix com a Segona festa de Nadal o Sa mitjana festa.
Aquest és un vers típic que solen recitar els infants de la família:

Sóc petitet així
no conec ningú
només el papa, la mama,
les neules i els torrons.
I aquí tinc una butxaqueta
per ficar-hi calerons!!!

25 DE DESEMBRE

BON NADAL!!!!

INTERCULTURALITAT AL NADAL

Com es viu el Nadal en altres països del món?

En Alemanya, per exemple, el dia de Nadal, els nens esperen amb impaciència els regals. Quan sona una campaneta (que està col·locada darrere de la porta del saló), els nens surten corrent perquè saben que sota arbre es troben els seus regals, però...no podran obrir-los fins que no cantin la tradicional nadala de Nit de Pau "Stille Nacht, heilige Nacht".

En Bèlgica tenen per costum sortir a patinar el dia de Nadal després del típic menjar familar. La família al complet es posa els patins i es llisquen pels rius gelats. San Nicolau, visita el 4 de desembre als nens de la ciutat per a comprovar que han estat bons i dos dies més tard regressa per a deixar regals i caramels a qui s'ha portat bé i una rameta en la sabata als més entremaliats.

Als finlandesos els agrada penjar de les branques de l'arbre de Nadal fileres de banderes de diferents països com símbol de l'agermanament entre pobles i cultures. Tenen una antiga tradició: el "pikkujoulu" o "Petit Nadal", que consisteix en fer les decoracion de la llar durant els dies previs a la Nit de Nadal després de la jornada laboral.

En França els Nadal comencen el 6 de desembre amb l'arribada de San Nicolau, que porta regals als nens, encara que l'ambient nadalenc es pot respirar des del 25 de novembre, dia de Sainte Catherine. Està molt estès el calendari d´Advent i cada dia que passa cal obrir una de les seves finestres.

La gran majoria dels irlandesos són catòlics, per això les tradicions nadalenques del país estan molt influïdes per aquesta confessió. Una de les tradicions més singulars de la decoració nadalenca a Irlanda són les veles. Es col·loca una gran vela blanca en l'entrada de la casa o en alguna finestra. Aquesta vela l'encén el més petit de la casa la Nit de Nadal, un símbol per a donar la benvinguda a la Sagrada Família i només podrà ser apagada per una nena o una dona que es digui María.

En Itàlia l'última nit de l'any, "Notte digues Capodanno", és típic menjar-se un plat de llentilles abans de sortir a l'habitual festa en alguna de les discoteques del lloc. A les dones les hi regala aquesta nit lencería de color vermell perquè tinguin sort l'any següent. En Roma i Nàpols, a l'arribar les dotze de la nit, llencen les andròmines velles per a començar el nou any amb bon peu.

"Un regal, un poema", aquest és el lema nadalenc a Letònia. El costum letona diu que en la Nit de Nadal just després del sopar, cal buscar al costat de l'arbre els regals, però ningú podrà agafar el seu sense abans recitar un petit poema. Altre costum és reunir troncs de fusta i encendre amb ells fogueres en cap d'any amb la intenció d'acabar amb tots els infortunis i problemes abans del nou any.

En Polònia el belén tradicional inclou titelles. En el pessebre hi ha un petit escenari teatral per a les marionetes. Se solen representar clàssics episodis del naixement de Crist i històries satíriques i costumistes. La Nit de Nadal tota la família es reuneix per a sopar i en totes les taules es col·loca un cobert més del normal i una fulla d'hòstia que els comensals parteixen com símbol de reconciliació.

Els nadal del Regne Unit sense el tradicional vesc no serien el mateix. Protegeix contra els dimonis i porta la sort a les llars. El Nadal a Gran Bretanya no seria el mateix sense els "crackers", petards que esclaten al partir-se en dos. Aquests, contenen un barret, un regal sorpresa i un acudit.

A causa de els excessos d'alcohol que es cometen en Suïssa durant les celebracions nadalenques, ha aparegut una associació que s´anomena "Nas Vermell", i que vigilen als conductors que semblen estar una mica beguts i s'oferixen a dur-los en el seu cotxe fins a la seva casa. El 6 de desembre és el dia de Sant Nicolau, a qui li acompanya el seu ajudant Schmuzli, que en alemany vol dir "qui riu per dintre". Els dos visiten a tots els nens i comproven en el seu quadern que s'han portat bé. Si és així, els donen uns paquetets amb dátiles, nous, mandarines, figues i xocolata.

En països de l'altre hemisferi com Austràlia el nadal té la peculiaritat que se celebra durant l´estiu, pel que el clàssic ambient nadalenc de neu i fred al que estem acostumats, allí es transforma en platges i Santa Claus estiuencs.

En Filipines, un dels pocs països de tradició catòlica majoritària en la seva població, ja que va ser colònia espanyola, se celebra el nadal de forma molt similar a la nostra, amb missa del gall inclosa i amb altres tradicions resultants de les antigues que tenien els habitants d'aquestes terres, amb unes altres que els van arribar des de la vella Europa.

Els llums d'argila cobrixen les parets de les llars de la Índia igual que es fa durant la festivitat hindú de Diwali. A més les flors de pasqua decoren multitud d'esglésies durant la missa del gall.

La tradició de Babushka és pròpia de Rússia, segons la llegenda es tracta d'una figura nadalenca que reparteix regals entre els nens bons ja que va declinar anar a veure a Jesús amb la resta de savis a causa del fred.

Cada país té els seus costums, cada lloc té la seva tradició però tots d'una manera o un altre celebren els seus respectius nadal.

EL DREIDEL

Aquest dies els nostres germans jueus celebre la festa de la Khanukah. En ella el Dreidel és un element important.
Un Dreidel és una mena de baldufa amb quatre cares amb una lletra hebrea a cada costat. L'utilitzen els nens i nenes especialment durant Khanukàh, el joc consisteix en fer girar el Dreidel i fer apostes. Nens i nenes solen jugar amb un pot de gelten, que són monedes de xocolata cobertes de paper d'alumini de color or, o també es pot jugar amb dolços, fruits secs, panses de raïm....

Dreidel és una paraula en jiddisch que ve de la paraula alemanya "drehen", que significa "torn". En hebreu, el Dreidel s'anomena "sevivon", que prové de l'arrel "Savova" i també significa "torn".

Orígens

Un joc semblant al joc del Dreidel va ser popular durant el govern de Antíoc. Durant aquest període els jueus no eren lliures de practicar la seva religió obertament, així que quan es reunien per estudiar la Torà en portaven. Si els soldats van apareixien, ràpidament amagaven el que estaven estudiant i es posaven a jugar.

Significat de les Lletres Hebrees del Dreidel

Un Dreidel té una lletra hebrea a cada costat. Fora d'Israel, les cares són: נ (Nun), ג (Gimmel), ה (Hei) i ש (Xin), que representen la frase hebrea "Nes Gadol Haià Xam". Aquesta frase significa "un gran miracle va passar allà [a Israel]."
Després que l'Estat d'Israel va ser fundat l 1948, les lletres hebrees s'han canviat pels dreidels utilitzats a Israel. Es van convertir en: נ (Nun), ג (Gimmel), ה (Hei) i פ (Pei), que representen la frase hebrea "Nes Gadol Haià Po". Això significa "un gran miracle va passar aquí".
El miracle fa referència en les dues versions de la frase en hebreu al miracle de l'oli de Khanukàh, que va durar vuit dies, en lloc d'un.

EL SENTIT DEL NADAL

Cal recordar que el Nadal no són llums al carrer i diners per a gastar a les botigues. En mig de l´Advent us proposo un petit video que ens regala un grapat de valor que farien més maca la vida de tothom

LA CORONA D´ADVENT

La corona de l´Advent és simbòlica. Cada un dels elements que la formen té un sentit:
LA RODONA
Es la eternitat, tot lo contrari del temps, que passa i s´en va.


EL QUATRE
És la totalitat del món. Hi ha quatre punts cardinals i quatre Evangelis. Les quatre espelmes signifiquen que Déu estima tothom.


LA LLUM
La salvació. A les fosques no veiem res, podem caure i fer-nos mal. Quan no entenem alguna cosa acostumem a dir “No ho veig”. Per a veure ens cal la llum.

EL VERD
La vida. Les fulles de molts arbres han caigut a la tardor, però hi ha altres arbres que les conserven i ens recorden que la primavera retornarà.

L´ADVENT

Advent significa “vinguda”.
Quan els primers cristians parlaven de l´Advent es referien a la última vinguda de Jesús, a la fi dels temps.
Anys desprès es va començar a celebrar el Nadal i l´Advent es va referir també a aquella vinguda històrica de Jesús.
Finalment aquest temps litúrgic va adquirir un tercer sentit: Jesús ja ha vingut i tornarà, però ara, cada dia està en mig nostre i qualsevol cosa que fem per una altre persona li estem fen a Jesús.
El diumenge dia 29 de novembre ha començat l´Advent d´enguany. Era el primer dia de menjar la xocolata dels calendaris que aquest any han venut els alumnes de sisè.