Un article del Bisbe de Barcelona sobre les classes de Religió

Durant el curs 2008-2009 tres de cada quatre alumnes escolaritzats en els col·legis elegiren voluntàriament cursar l’assignatura de Religió catòlica. Aquestes xifres indiquen que l’ensenyament de la religió i moral catòlica és una opció educativa majoritària.
No podem oblidar que avui es dóna entre els infants i els adolescents una gran ignorància religiosa que incideix en el seu baix nivell de cultura general. És necessari posar remei a les mancances culturals dels alumnes en la interpretació de la història, de la cultura i de l’art pel seu desconeixement de l’influx que ha tingut la religió en aquests àmbits. La cultura i la formació religiosa contribueixen a fer que els alumnes puguin entendre millor moltíssims continguts de la nostra història i de la nostra cultura que estan teixits de cristianisme i, d’alguna manera, de les altres religions monoteistes.
Els pares tenen el dret primari i insubstituïble de l’educació dels seus fills, i la societat i l’escola han d’ajudar que els pares puguin realitzar aquesta gravíssima responsabilitat que els pertoca. Per això els pares tenen dret a escollir l’escola segons les seves conviccions i poden, amb aquesta
nova àrea, escollir entre l’opció confessional i la no confessional.
És coherent que els pares catòlics demanin per als seus fills l’ensenyament de la religió i moral catòlica, ja que l’escola ha de ser com la continuació de la família.
La classe de religió no és una catequesi, però contribueix a fer que la catequesi que es fa al si de la comunitat parroquial pugui ser més enriquidora. Classe de religió i catequesi són dues coses diferents però complementàries, i els infants, adolescents i joves cristians han de participar en totes dues.
La formació religiosa i la cultura religiosa són uns bons mitjans per oferir coneixements i valors espirituals indispensables per aconseguir una autèntica i rica educació integral de la persona humana.
Avui es fa indispensable una cultura de valors. Un humanisme tancat, impenetrable als valors de l’esperit i a Déu, podria aparentar triomfar. L’home pot organitzar la terra sense Déu, però a la fi, sense Déu el que farà serà organitzar-se contra l’home. L’humanisme exclusiu és un humanisme inhumà.
La Recomanació del Consell d’Europa, de 27 de gener de 1999, afirma que la democràcia proporciona el millor marc possible a la llibertat de consciència, a l’exercici de la fe i al pluralisme de les religions, i que, per la seva banda, la religió, a causa del seu comportament moral i ètic, pels valors que defensa, pel seu sentit crític i per la seva expressió cultural, pot ser un complement valuós de la societat democràtica.
Un estudi de la Unesco fet a 140 Estats sobre l’educació religiosa conclou que és matèria curricular a 73 països, i en el marc europeu la religió entra en els programes públics de 28 Estats com a matèria obligatòria o bé facultativa opcional.

† Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona