QUARANTA DIES, QUARANTA NECESSITATS

La Quaresma ens convida a mirar-nos a nosaltres mateixos i fer autocrítica de la nostra manera de viure, dels nostres valors i de les nostres prioritat, però també ens impulsa als altres, a conèixer les seves necessitats, els seus patiments, la seves situacions.
Una iniciativa que m’ha agradat es la de aquesta web:

http://www.marianistas.org/~justiciaypaz/cuaresma/Materiales%20cuaresma/Calendario_pARTido.php

Ens proposa "40 días para los 40 últimos": Es a dir, dedicar cada un dels dies de la quaresma a conèixer la situació d’un dels 40 països citats a la cua del desenvolupament.

Es veritat que a vegades ajudaríem gustosos a les persones d’aquests lloc que veiem a la tele però les dificultats per a fer-ho ens desanimen i ens fan pensar que, com no podem fer res, no ens hem d’amoïnar. No obstant sí esta al nostre abast una cosa: apropar-nos a la realitat d’aquestes persones, saber on viuen, qui els governa, per què han arribat a aquests extrems de pobresa i, finalment, que podem fer en concret per ells.

No estaria malament que des de casa nostra, dediquéssim aquests dies a mirar amb els nostres nens les situacions de:

1.- Irak: Las guerres i les seves conseqüències.
2.- Afganistà: La opressió de les dones.
3.- Libèria: La explotació de las matèries primeres (cautxú) per les multinacionals.
4.- Somàlia: La precarietat dels acords de pau. El control de governs per màfies i “senyors de la guerra”.
5.- Serra Lleona: La guerres fratricides. Las cruels represàlies a la població civil:
amputació de membres.
6.- Burkina Fasso: Las grans plagues y las fams que provoquen.
7.- Guinea Bissau: Aigües contaminades. Població sense accés al aigua potable.
8.- Níger: Sequera endèmica.
9.- Malí: La desertització de terrenys cultivables.
10.- Moçambic: Las mines antipersones.
11.- República Centreafricana: Guerres eternes. Comerç d´ armes, nens soldats…
12.- Chad: Camps de refugiats.
13.- Etiòpia: La bomba atòmica de la Fam.
14.- República Democràtica del Congo: El espoli colonial, los “diamants de sang”.
15.- Burundi: Las guerres tribals i els conflictes ètnics.
16.- Costa de Marfil: Abocadors de residus tòxics il·legals del món ric.
17.- Zàmbia: Parcs naturals y safaris de cacera par a rics.
18.- Malaui: La Malària.
19.- Benín: Esclavitud infantil.
20.- Angola: Explotació del petroli y diamants por les oligarquies locals, en tant que la
població viu en la misèria.
21.- Ruanda: Genocidi. Mascares sagnants a la zona dels “grans llacs”.
22.- Guinea: L’ajut humanitari no arriba a la població, la intercepten els bàndols en
conflicte.
23.- Tanzània: La mosca tsé-tsé y la malaltia de la son. Àfrica el gegant dormit.
24.- Nigèria: Desforestació de les selves. Actuació fraudulenta de petroleres sense escrúpols.
25.- Eritrea: La ablació de les nenes.
26.- Senegal. La Emigració en Cayukos. Tornen els vaixells "negrers" a les costes occidentals d’Àfrica.
27.- Gàmbia: Comerç Injust. Exportació de matèries primeres a baix cost que s’industrialitzen
als països desenvolupats.
28.- Uganda: “Patent kills patient” Las patents de los fàrmacs retrovirals de les multinacionals farmacèutiques fa impossible que puguin ser tractats milions de malats de la SIDA en los països pobres.
29.- Iemen: Discriminació y violència de gènere.
30.- Togo: Plantacions de Cacau: explotació y esclavitud.
31.- Zimbabwe: Orfes del SIDA. Generacions productives delmades.
32.- Timor Oriental: Invasió i repressió de Indonèsia.
33.- Yibuti: Desertització.
34.- Kenya: SIDA
35.- Sudà: Sensacionalisme dels mitjans de comunicació. El show de las imatges de víctimes de la fam.
36.- Haití: Assentaments humans en les perifèries de les ciutats. Infravivenda. Bidonvilles (cases de llauna).
37.- Papua Nova Guinea: La pobresa mata l’esperança.
38.- Camerun: El pagament dels interessos del Deute Extern es menja els guanys de la pesca.
39.- Madagascar: Extinció d’espècies naturals.
40.- Nepal: A l’ombra del Himalaya, als pobres els hi es impossible “escalar” llocs a la
societat: accés a la educació, sanitat, oportunitats…

CANÇÓ DE LA VELLA QUARESMA

Cançó: La Vella Quaresma

Pep Puigdemont

Coneixem una senyora
amb un mocador al cap
un cistell a sota el braç
i un vestit apedaçat.

És la vella Quaresma
que aqui ja ha arribat
un peu per cada setmana
fins que s'hagin acabat.

Coneixem una senyora
amb un mocador al cap
un cistell a sota el braç
i un bacallà a la ma.

És la vella Quaresma
que aquí ja ja arribat
un peu per cada setmana
fins que s'hagin acabat.

ELS SET CONSELLS DE LA VELLA QUARESMA

CADA COP QUE LI TREIEM UNA CAMA A LA VELLA QUARESMA, ELLA ENS DEIXAVA UN MISSATGE. ELS QUE ENS HA DONAT SÓN AQUESTS:

1- AJUDA ALS ALTRES.

2- PARLA SENSE CRIDAR.

3- NO ACUSIS ALS COMPANYS.

4- COMPARTEIX.

5- NO MOLESTIS.

6- FES BE LA FEINA.

7- ESTIMA A TOTHOM.

RECEPTA DELS BUNYOLS DE QUARESMA

Son fàcils de fer i als nens els hi encantarà cuinar-los amb nosaltres

Ingredients:
- 125 g de llet

- 125 g d'aigua

- 110 g de mantega

- 1 polsim de sal

- 1 polsim de sucre

- 150 g de farina

- 3 ous

- sucre per empolsar

Preparació

Per començar, poseu en un cassó al foc, la llet, l'aigua, la mantega, la sal i el sucre.

Quan arrenqui el bull, afegiu-hi la farina i remeneu-ho bé durant 2 o 3 minuts.

Tot seguit, retireu el cassó del foc i poseu-hi els ous un a un, sense deixar de remenar.

A continuació, poseu la massa en una mànega, traeieu-ne petites porcions i fregiu-les en un cassó amb oli abundant i calent.

Finalment, poseu el sucre per sobre dels bunyols i ja els podeu servir

.

ELS CARNESTOLTES QUE CELEBRAVA JESÚS

Sabieu que Jesús es disfressava?
No?
Doncs sí!

Al dia 14 del mes D´Adar jueu se celebra la festa del Purim. Pel nostre calendari es voltant dels messos de febrer i març. Al Purim es recorda el miracle que relata el llibre d´Ester pel cual els jueus es van lliurar de ser aniquilats sota el mandat del rei Asuer (que els historiadors identifiquen amb Xerxes I) als voltants de l´any 450 a. C.

Malgrat ser Purim un dels dies més alegres del calendari hebreu, els jueus acostumen a pregar i fer fer dejuni el dia d´abans, com varen fer els jueus en temps d´Asuer per recolzar l´Esther i suplicar a Déu que els salvés de la seva destrucció.

Pel Purim es llegeix el llibre d´Ester (en hebreu מְגִילַת אֶסְתֵּר, Meguilat Ester). es fa la lectrura molt de presa i els oients han de fer soroll mab carraques o xiulets cada vegada que es pronuncia el nom "Haman" (que era el ministre del rei que desitjava la mort del poble jueu). D´aquesta manera s´aconsegueix que els nens estiguin atents.
Despre´s del dejuni, hi ha un àpat abundat i festiu i s´envien regals als coneguts i veins i fer almoina als pobres. Tambè es costum disfressar-se.

Un dels menjars més típics del Purim son uns dolços anomenats "Orelles d´Haman".
T´atreveixes a cuinarlos?
Jo et deixo la recepta, i, si tens dubtes, consulta amb el Rabbí.

Ingredients per a la Massa

150 gr de margarina

225 gr de farina (recordin que s'ha de tamitzar per a assegurar-nos que no té cap impuresa o bestioles prohibides, tal com podem llegir a : http://www.shuljanaruj.com/kosher20.asp)

1 mica de sal

2 cullerades de suc de llimona

4 cullerades d'aigua freda

Preparació

Barrejar la farina amb la sal i la margarina fins obtenir un granulat, i afegir després la resta dels elements i amassar fins que es formi una bola que es desenganxi fácil del recipient.

Per a farcir

Estirar la massa en una superfície enfarinada, fins que quedi d'aproximadament ½ cm d'ample, (millor es que ens quedi una massa gruixudeta).Tallar en cercles de 3 cm de diàmetre (podem aprofitar una llauneta de tonyina com a mesura del cercle)Col·locar el farciment en el mitjà i formar l´orella d'acord a la figura seguent.

Per a assegurar-se que no s'obrin durant la cocció, és convenient deixar un foradet en el centre per a permetre que el vapor escapi per.

Farciment

125 gr de llavors de rosella

½ tassa d'aigua

25 gr de margarina

¼ tassa de sucre

1 cullerada de mel

2 cullerades de passes de raïm, sultanes (les més dolçes)

1 tassa de passtetes de tè mòltes (els col·loquem en una bosseta i li passem el pal de pastar per damunt fins que es desfacin)

1 cullerada d'essència de vainilla

Col·locar les llavors de rosella a escalfar amb l'aigua, margarina, sucre, mel i passes de raïm fins que es formi una pasta. Després hi afegim les galetes mòltes i l'essència de vainilla.

DEIXAR REFREDAR ABANS D'EMPLENAR.

Un cop facides i formades, hem d´hornejar a uns 180 ºC durant 25 minuts (estaran quan agafin coloreta daurada).

Deixem-les refredar uns 10 minut i espolvorejem amb sucre glass.

PARÀBOLA MUSICADA DEL FARISEU I DEL PUBLIÀ

SANT VALENTÍ

Dissabte, 14 de febrer, va ser el día de Sant Valentí, patró dels enamorats, com molt bé ens ho han recordat les botigues.
Valentí, el Sant que hi ha darrera de la tradició, té un bonica història.

Corria l´any 270 dC quan l´emperador Claudi III va prohibir als joves el casar-se. Ho prohibia pensant que els soldats solters eran millors guerrers i que l´imperi, que trontollava i s´esfonsava, necessitava totes les forces dels seus homes.

Valentí, que era en aquell moment el bisbe de Roma, no va fer cas de l´ordre injusta del emperador i casava en secret a les parelles cristianes que li demanaven.
Evidentment l´emperador el va descobrir i el va jutjar, condemnant-lo a morir decapitat el 14 de febrer.
Mentre esperava que es cumplís el seu destí, Valentí va romadre empresonat. I va resultar que el seu carceler tenia una filla, Júlia, cega de naixement, que havia viscut molt aillada per la seva discapacitat. Ii sabent l´home que Valentí era una persona culta, li va demanar que eduqués a la noia.
Valentí va accedir de bon grau, ell i la Júlia van començar les classes, durant les quals es van anar enamorant l´un de l´atre. I, segons la llegenda, la Júlia fins i tot es va curar miraculosament de la seva ceguessa.
Pero la história no va tenir un final feliç, per que el temp passava ràpid i va arrivar el moment de complir la sentencia de mort.
El dia abans de l´execució, a Valentí li van prohibir acomiadar-se de la Júlia, de manera que només es va poder fer un tall i amb la sang escriure a la paret unes paraules:

"T´estimo, Júlia, per sempre".

Felicitats als Valentins,
a les Valentines
i a tots els que estem enamorats!!

SANT MARC

Marc és Marcos en castellà.

Marc, és un nom masculí d'origen llatí. El seu significat és "relatiu al déu Mart"

El Sant Marc més famós és l´evangelista. Existeixen dades bíbliques sobre la seva existència i també antigues tradicions relatives al Sant. A San Marc se li atribueix l'autoria del segon evangeli. Era fill de la Maria que va acollir a Pere a casa seva quan aquest s´en va anar de Jerusalem. Es deia Joan (nom ebreu) i Marc (nom romà pel cual es coneixem). El més probable és que actués d'interpret de Sant Pere, ja que el sant tènia escassos coneixements del grec i del llatí. Marc i el seu cosí xipriota Bernabé van ser també els companys de Sant Pau en el seu primer viatge misional, pero quan l'apòstol decideix iniciar un segon viatge es nega a portar-los novament, llavors Marcs i Bernabé tornen a Xipre sols. En documents antics, diuen a Sant Marc "Kolobodáktylos" que significa "home dels dits mutilat o curts", cosa que ens fa pensar en un defecte físic o que s'hagi mutilat el polze per no haver d'exercir el sacerdoci, ja que pertanyia a l'ordre levític d´una comunitat jueva d'origen xipriota. Pero res d´aixó passa de ser teoríes per que no hi ha certeces de la seva vida fins que Marc es troba a Roma i a l'any 64 i col·labora amb San Pau quan aquest estava empresonat. Una vegada que Sant Pau fou alliberat, Marc va tornar a Orient i quan per segona vegada Sant Pau es empresonat, prega a Timoteu que ajudi Marc a arribar a Roma. Sembla que aleshores estava a Éfes. Aquesta és la ultima informació històrica de Sant Marc, al voltant de l'any 66.

Les llegendes diuen que al final de la seva vida, va fundar la primera Església a Alexandria i que és ell el seu primer Bisbe, pero aquestes històries i d´altres que es refereixen al seu martiri, sofert a Alexandria, i a les seves relíquies són molt dubtoses.
El signe de Sant Marc és un lleó.
Sant Marc és venerat al Baix Egipte i Alexandria, i a Venècia, la qual serà anomenada. És patró d'Alexandria, Bérgam, Albània, Corfu, Creta, Venècia, Dalmacia i les Illes de Zante. També és el protector dels paletes, vidriers, notaris i escrivans. El seu Sant se celebra el 25 d'abril.

Altres Sant Marc:
Sant Marc, màrtir se celebra el 13 març, el 19 març, el 24 març;
Sant Marc, 18 juny, 29 juliol, 3 juliol, el 31 agost, l'1 setembre, el 28 setembre, el 4 octubre, el 16 octubre, el 25 octubre, el 22 novembre i el 15 desembre, entre d'altres.

SANT MARÍ (MAR- MARINA)

Marina és el femení de un nom masculí d'origen llatí "Marinus" (mariner), el seu significat és "Aquell que pertany al mar".
Mar és un nom femení que aludeix igualment al mar

Sant Marí va ser un diaque, es a dir un home dedicat al servei de l´esglèsia pero que no és sacerdot. En honor a ell es va bateijar "San Marino" a la república italiana a on s´havia retirat a pregar. Sant Marí va néixer a Rimini i va exercir de paleta, treballant en la construcció de la famosa muralla del segle IV. A causa de la seva vida exemplar, el bisbe San Gaudenci de Brescia ho ordena diaque. Es va dedicar a la vida contemplativa. El seu Sant se celebra el 4 de setembre.

Altres Sants Marí: San Marino, soldat màrtir se celebra el 3 març, 5 juliol, 10 juliol i el 8 agost.

FELICITATSSSSSS!!!

A la Laia Bataller, de P5 i a totes les Laies i Eulàlies...

http://religiolluismillet.blogspot.com/2009/02/laia.html

SANTA LLUCIA

Lucía en altres idiomes:
Català: Llúcia
Francès: Lucie, Luce
Anglès: Lucy;
Italià: Lucia
Variants de Lucía: Lucy, Lucita, Lucinda

És un nom femení d´origen llatí que veu de la paraula "lux". El seu el seu significat és "Noia que porta la llum" i és possava a nenas que neixian a punta de dia.

Santa Lucía va néixer a Siracusa, Itàlia a l'any 304. Des que era molt petita volia ser cristiana i no casar-es però la seva mmare va decidir casar-l'amb un noi que no era cristià. Segons la llegenda la seva mare emmalalteix i Lucía decideix portar-la en peregrinació a la tomba de Santa Agueda, no sense abans proposar a la seva mare que si es guaria, ella quedaria en llibertat per no casar-se. En arribar a la tomba la seva mare guareix miraculosament i deixa a Lucía en llibertat de decidir sobre el seu destí, però el jove pretendent se sent despitat i davant de la negativa de la noia, la delata dient que és cristiana. Lucía es portada davant del tribunal i el governador tracta de persuadir-la però ella es manté fidel a la seva fe cristiana. Mor martiritzada.
Es patrona dels cecs, de Siracusa, Venècia, les prostitutes penedides, els camperols, notaris, modistes i d´altres. És invocada contra la ceguesa i les malalties oculars. El seu Sant se celebra el 13 de desembre.

Altres Santes Lucía:
Santa Lucía, màrtir se celebra el 6 juliol i el 16 setembre;
Santa Lucía Filippini, verge el 25 març;
Santa Lucía Khambang, verge i màrtir el 26 desembre.

SANT LLUC (LUCA)

LUCCA

Lluc en altres idiomes: Català: Lluc; Castellà Lucas; Francès: Luc; Anglès: Luke;

Es nom masculí d'origen llatí "lucius", que significa "Aquell que és lluminós"; nom molt usat en l'antiga Roma.
Història i el Sant:
San Lluc, evangelista. Se li atribueixen el llibre dels Fets dels Apòstols i el tercer Evangeli. Era un home cult, metge de professió. Acompanya a San Pau en diverses ocasions. Poc se sap sobre la seva mort. El seu Sant se celebra el 18 d'octubre.
Altres Sants que es deien Lluc:
Sant Lluc diàque i màrtir se celebra el 22 abril,
San Lluc màrtir, el 10 setembre,
Lluc Hoang Tjai-Ken, màrtir el 20 setembre

SANT LLUÍS

Lluís en altres idiomes: castellà Luís, Francès: Louis, Anglès: Lewis, Louis, italià: Luigi;

Variants de Lluís, variants masculins: Alvise, Clovi, Loys, Layos, Alajos, Clodoveo, Clodovico, Ludovico, etc.; variants femení: Lluïsa, Elisa, , Louisiana, Allison, Loisia, Liuva, Alvisa, etc…

Lluís, nom masculí d'origen germànic. Te arrel en les paraules "hluot" i "wig", que signifiquen "glòria" i "combat gloriós". Axí LLluís significa "Guerrer il·lustre"

Sants:

Sant Lluís Rei de França, (1214 —1270), vas ser el novè rei de França. Fill de Lluís VIII el Lleó i de la infanta castellana Blanca de Castella. La seva mare, Blanca de Castella, el va educar en la fe cristiana. Va ser coronat als 11 anys i va ser un bon rei, que es va preocupar de la fundació d´hospitals, de la caritat i de que el nivell de la universitat pugès. Igualment va renovar l'economia fent de França un dels països mes importants d'Europa. El seu Sant se celebra el 25 d'agost.

Sant Lluís Gonzaga, religiós. Neix en l'any 1568, fill major del germà del duc de Màntua, Ferrante (marquès de Castiglione delle Stivierre). Als dotze anys pren la primera comunió de mans de San Carles Borromeu i es converteix en patge de la cort. Va esstudiar filosofia a Espanya i als quinze anys va ingressar en la companyia de Jesús. Va morir molt jove, als 23 anys. El seu Sant se celebra el 21 de juny.

Sant Lluís Maria Grignion de Montfort, prevere. Va néixer en Monfort-sud-Meu a Bretanya en l'any 1673. Des de molt jove tenía una forta inclinació a servir als pobres. Va fer estudis eclesiàstics a París. Després va crear la Congregació de les Filles de la Saviesa i anys mes tard va formar la societat de Preveres coneguda avui dia com la Companyia de María. El Papa Climent XI li encomanà la tasca d'obtenir la submissió dels preveres als seus bisbes. El seu Sant se celebra el 28 d'abril.

Altres Sant Lluís:
San Lluís, màrtir se celebra el 30 abril;
San Lluís Beltrán, prevere el 8 i 9 octubre;
San Lluís Beaulieu, màrtir el 20 setembre,
San Lluís de Anjou, bisbe el 19 agost; entre uns altres.

SANTA LAIA

Laia es el diminutiu d´Eulàlia, nom d´origen grec que significa "Noia que parla bé".

Santa:
Santa Eulàlia, era una noieta catalana, nascuda a Sarrià, en temps de l'emperador Dioclecià. En el seu temps els cristians tenien prohibit professar la seva religió. Eulàlia disgustada davant tal injustícia decideix enfrontar al govern i reivindicar la seva llibertat. Amb tan sols 14 anys, es va presentar davant el governador Dacià i va demanar el dret a seguir la seva conciència religiosa. Aquest home es va molestar i fent us de la seva autoritat tirànica va condemnar a mort a la nena. Les seves relíquies estan a Barcelona, i junt amb la Mare de Déu de la Mercè és la Santa Patrona. El seu Sant se celebra el 12 de febrer i és molt famosa a Espanya.

SANTA JÚLIA

Julia en altres idiomes:
Castellà: Julia
Francès i Anglès: Julie, Julia;
Italià: Giulia.

Julia és el femení de Juli. El seu origen és llatí i ve de "Jules" fill d'Enees, considerat de la família de Julia una de les més famoses e importants de Roma; El mes de "juliol" deu el seu nom a Juli Cesar. Júlia vol dir, per tant, "Noia que pertany a la família de Julia.

Santa Julia va néixer en Cartago en el segle V. En l'any 439 és segrestada pels invasors vàndalos i venuda com esclava a un comerciant siri. Quan es dirigirien a Síria amb vaixell, al passar per la Illa de Còrsega, el comerciant decideix baixar; doncs havia una festa en adoració al déus pagans. Julia es va negar a baixar del vaixell per a no haver de honrar els ídols i per aixó va ser sentenciada a morir. Les seves relíquies es troben a Brescia des de l'any 763. Es la Santa Patrona de Brescia, Bèrgam, Còrsega i Livorno. El seu sant se celebra el 22 de maig.
Altres Santes:
Santa Julia, màrtir se celebra el 16 abril, 15 juliol, 27 juliol i 1 octubre;
Santa Julia, verge i màrtir el 21 juliol i 10 desembre;
Santa Julia Billiart, verge el 8 abril
Santa Julia de la Rena, religiosa el 9 gener.

SANTA JUDITH

Nom femení d´origen hebreu (Yejudith) que, significa “Noia de Judea". Es el femení deYehudah, traduït com a Judes. Al "Llibre de Judit", dintre dels llibres històrics de la Bíblia, la descriu com una dona d'extraordinària bellesa que va alliberar Israel dels invasors. Holofernes era un cap militar que va manar assetjar Betulia fins que els seus habitants morissin de fam i de sed. Quan les coses anaven molt malament Judith, una dona vídua, es va oferir per a alliberra la ciutat: Es va posar els seus millors vestits i joies i va anar a trobar-se amb els seus enemics. Al veure-la els sentinelles, ella els va dir que fugia para entrevistar-se amb Holofernes. Ell es va enamorar d'ella a l'instant. Va Manar fer una gran festa en la qual es va emborratxar i Judit va aprofitar per a matar-lo.

Celebra el sant el 16 de juny

HAVA NAGILA

Aquesta és una cançó jueva molt coneguda que es diu "Hava Nagila".




Hava Nagila (en hebreu הבה נגילה ונשמחה) significa "Alegrém-nos".

La melodía és antiga pero la lletra va ser escrita al any 1918 per a celebrar la victòria británica a Palestina durant la Primera Guerra Mundial, i la Declaració Balfour. Es diu que a una yeshivà (una escola de catequesis) de Jerusalén, el mestre va tararejar la melodía i els hi va possar als nens la feineta d´escriure uns versos per a poder cantar-la. Moshé Nathanson, de 12 anys, va guanyar amb el Hava Nagila.

El nen es va inspirar al Salm 118, verset 24 que diu en hebreu "Zeh hayom asah Adonai; nagila ve nismeja bo," ("Aquest és el día que ha fet el Senyor, sigui el nostre goig i la nostra alegria")

Lletra
Hava nagila Hava

nagila Hava

nagila venismeja
Alegrem-nos
Alegrem-nos
Alegrem-nos i siguem feliços
(repteix)
Hava neranena
Hava neranená
Hava neranená venismejá
(repeteix)
Cantem
Cantem
Cantem i siguem feliços
Uru, uru ajim!

(¡Desperteu, desperteu, germans!)
Uru ajim belev sameaj

(amb el cor feliç)
(repeteix tres vegades)
Uru ajim, uru ajim!

(¡Desperteu, germans, desperteu, germans!)
Belev sameaj

(Amb el cor feliç)

L´ABECEDARI (ALEFAT) QUE VA APRENDRE JESUS

VÍDEO DE JUAN PABLO II

Encuentra más vídeos como este en Profesorado de Religion

EL MUR DE LES LAMENTACIONS A JERUSALEM

SANT JOSEP

CATALÀ: JOSEP

FRANCÈS I ANGLÈS: JOSEPH

Significat del nom: Josep prové del hebreu Yosefyah que significa "afegeix Yahvé" . El Josep bíblic més antic no es el pare de Jesús, sino l´onzè fill de Jacob.

Els Sants:

1) Sant Josep patriarca. Va ser l´onzè fill d´en Jacob. Els altres germans li tenien enveja per que sabía interpretar els somnis i un día el van vendre a uns traficants d´esclaus. Josep va ser venut a l´Egipte i va patir tot tipus d´injusticies fins que va arribar un día en que va ser l´unic capaç d´interpretar els somnis del Faraó i va ser nomenat Primer Ministre

2) Josep, espòs de la verge Maria. Els Llibres de Mateu i Lluc ens expliquen que era fuster i que pertanyia a la família de David. Va viure a Nazaret, però en el seu trasllat a Betlem per ser censat, Maria dóna a llum. José, Maria i Jesús s'instal·len a Nazaret després de la fugida a Egipte. Durant la Passió de Crist l'absència de Jossep fa pensar que aquest havia mort. Al any 1870, el Papa Pío IX anomenà a San Josep patró de l'Església Universal. El seu Sant se celebra el 19 de març.

3) Sant Josep Obrer, és "La festa de Trabajo" que el papa Pío XII va instituir a l'any 1955. Aquesta festa respon a una celebració civil i no s'ajusta a una data estable, ja que no totes les nacions festegen el mateix el dia 1 de maig.

4) Altres sants porten el nom de Josep, com Sant Josep de Calasanz o Sant Josep d'Oriol, etc.

Variants de Josep: Pep, Pepe, Pepito, Pepa, Pitu.

Femení de José: Josefa ,Josette, Josie, Jossy, Jo, Giosy, Giusy, Giosian, Josepha, Pepa, Josefina, Fina, etc.

PEL.LICULA PER IL.LUSTRAR EL DÍA DE LA PAU: "ENEMIC MEU"

TITOL ORIGINAL: Enemy Mini
ANY: 1985.
DURADA: 108 min.
PAÍS: U.S.A
DIRECTOR Wolfgang Petersen (Que ha fet altres pel.lícules com ara Poseidón (2006) Troya (2004) La tormenta perfecta (2000) El hombre bicentenario (1999) Air force one (1997)
Estallido (1995) En la línea de fuego (1993) La noche de los cristales rotos (1991) Enemigo mío (1985) La historia interminable (1984)
GUIÓ : Edward Khmara
MÚSICA: Maurice Jarre
FOTOGRAFIA: Tony Imi
ACTORS: Dennis Quaid, Louis Gossett Jr., Brion James, Richard Marcus, Bumper Robinson, Carolyn McCormick, Llanci Kerwin
PRODUCTORA: 20th Century Fox
GÈNERE: Ciència-Ficció. Amistat

SINOPSI: En un futur incert, hi ha una guerra entre la Terra i el planeta Dracon. En una de les batalles, el soldat humà Willis Davidge (Dennis Quaid), derroca a diverses naus draconienes però al seu torn és abatut, i acaba en un planeta inhòspit i hostil.

Al mateix temps el soldat enemic que li ha fet aterrar forçosament, també ha estat derribat , i les seves naus acaben a escassos metres en aquest planeta desconegut. Enemics per naturalesa, de cop i volta es troben totalment sols en un escenari ple de perills, i comprenen que, a pesar de les seves diferències, han de unir les seves forces per a poder sobreviure.

Així personatges, que començen en l'odi mutu traben una amistat sincera.
Louis Gossett Jr. (el memorable sergent d'Oficial ‘i Caballero’) en fa una magnífica interpretació del draconià.

La Banda sonora, d´en Maurice Jarre, es imponent.

El guió és de Edward Khmara i es basa en una novel·la curta de Barry B. Longyear. Es consistent i reflexiu pels seus diàlegs i a més proporciona una interessant història sobre la integració de cultures, i medita sobre l'absurd de dos individus que estan destinats a matar-se sense conèixer-se.
‘Enemic Meu’ és una obra mestra del cinema de ciència-ficció, una petita joia que mereix la pena recuperar, amb una història inoblidable i que de cap manera perd amb el temps. Una història per a tots els públics, bé realitzada i bé desenvolupada, i amb una de les actuacions més inspirades de Dennis Quaid, que després va ser una estrella.
Com curiositat, part dels paisatges són de la illa de Lanzarote.

EL NOM DE DÉU (FRAGMENT DE "EL PRINCIPE DE EGIPTO")

CANÇÓ DE NOÉ

ELS EVANGELIS

Els Evangelis són els quatre primers llibres del Nou Testament. Els textos s´anomenen els Marc, Mateu, Lluc i Juan .

Els tres primers (Mateu, Marc i LLuc) s´anomenen "Sinòptics" perquè tenen el mateix esquema com si partissin tos tres d´una tradició comuna. Hi ha investigadors que pensen que va haver un llibre perdut al que diuen "Font Q" i en el qual es van inspirar.

Evangeli de Marc

Autor: Marc és, probablement, el secretari de Pere, i va escriure el seu evangeli basant-se en els seus relats, ja que ell no va ser testimoni presencial dels fets que narra.

Marc narra en el seu evangeli que un jove cobert amb un llençol va seguir a Jesús després de ser capturat. Molts experts opinen que aquest noi era el mateix Marc.

DATA: Marc va escriure el seu evangeli, el primer dels sinòptics, cap a l'any 50-60.

IDIOMA: L'idioma utilitzat va ser el grec.

LLOC. La tradició el situa a Roma.

DESTINATARIS: Marc va escriure per a cristians provinents del món pagà, pel que no presta massa interès a les qüestions de la Llei Mosaica, que no interessen als seus lectors i si posa cuidat a explicar els costums jueus, que els seus lectors desconeixen i per això precisen d'una explicació. L´Evangeli de Marc és el menys sistemàtic i de més pobre estil literari ja que està redactat en estil col·loquial.

Evangeli de Mateo

Autor: Mateo és, probablement, el publicà (recaptador d'impostos) al que Jesús va cridar per a formar part dels dotze apòstols, pel que és testimoni directe dels fets que narra. El seu nom hebreu era Leví i probablement va ser un jueu hel·lenitzat

DATA: Mateo va escriure el seu evangeli en la seva forma primitiva cap als anys 60-70 i la seva redacció definitiva es va fer cap a l'any 80, probablement per un deixeble.

IDIOMA: L'idioma emprat va ser el arameu, la llengua utilitzada pels jueus que vivien a Judea. LLOC: Es pensa que probablement va ser escrit a Síria, on havia major nombre de jueus cristianiztzats.

DESTINATARIS: Els jueus que s´havien fet cristians. Per aixó no s´entreté a explicar els costums jueus (que els seus lectors se sabien de memòria) ni traduïx els vocables hebreus. A més hi ha diverses referències a l'Antic Testament i a la Torah.

Conté el relat de la infància de Jesús no apareix en Marc. És un evangeli construït de manera sistemàtica i ordenada, amb una estructura basada en cinc blocs o discursos amb un clar interès didàctic i teològic .

Evangeli de LLuc

Lluc és, probablement, el metge siri que va acompanyar a l'Apòstol Pau en el seu viatge a Roma. Lluc va escriure el seu evangeli conjuntament amb el LLibre dels Fets dels Apòstols que primitivament formaven una obra única.

No és testimoni presencial del que narra en el seu evangeli però sí del que narra en els Fets. En Roma Lluc es va trobar amb Pere i va ser testimoni de la evangelizació dels dos Apòstols. És l'únic dels quatre evangelistes que no és jueu.

DATA: Es va escriure al voltant de l'any 70-80.

IDIOMA: El grec.

LLOC: Va escriure probablement a Grècia.

DESTINATARIS: Els cristians provinents grecs i romans.

Lluc és un magnífic escriptor d'atractiva personalitat que va ser recopilant meticulosament totes les tradicions orals que li van arribar a les oïdes. Encara que utilitza les mateixes fonts que Marcos i Mateo, les enriqueix amb aportacions com el relat de la infància de Jesús que, segons se suposa al llegir-lo, la mateixa Mare de Déu hagué de contar-li. Com no era jueu, no presta la mateixa atenció que Mateo i Marcs als temes de la Llei pero si ho fa al paper de la dona en l'Evangeli i a la necessitat de la pobresa de mitjans per a arribar a la riquesa espiritual. El seu estil és el millor dels Sinòptics, amb un vocabulari molt ric.

Lluc va escriure també el llibre dels Fets dels Apòstols en el que narra la història de l'Església des de la baixada de l'Esperit Sant en Pentecosta fins a l'arribada de Pau a Roma

Evangeli de Joan

El quart evangeli és el de Joan, que no segueix l'esquema dels Sinòptics i disposa de fonts pròpies. Joan, el Zebedeu, el més jove deixeble de Jesús, a qui li deien "el fill del tro".

DATA: Joan va escriure el seu Evangeli després de l'any 95.

IDIOMA: El grec.

LLOC: La illa de Patmos a la qual l'apòstol havia estat exiliat per l´emperador Domicià. DESTINATARIS: Els cristians d'origen grec perseguits per Roma.

Tot l´evangeli narra la seva vivència al costat de Crist. L'evangeli de Juan, un "cos estrany" si es compara amb els Sinòptics, amés es nota la terrible situació que viu l'Església en aquells sagnants dies. Compte amb major nombre de detalls precisos sobre els ensenyaments de Crist i utilitza un llenguatge refinat.

MAPA DEL MEDITERRANI

LINK: http://www.dieta-mediterranea.com/index.php?option=com_content&view=article&id=27&Itemid=30

TU B´SHVAT

Shvat és el nom d'un mes en el calendari jueu i la paraula “Tu” és un nombre que significa 15. Aquest dia és el nou any dels arbres.

Per a celebrar aquest dia molts jueus sembren un arbre. En aquest dia el menjar tradicional són els fruits de la terra, especialment els relacionats amb Israel: dàtils, figues, raïms, magranes, olives, blat, ordi i ametlles. Aquestes fruites es mengen en una cerimònia en la qual es fa una oració abans de menjar-se cada fruita. Alguns jueus tracten de provar una nova fruita que no hagin provat abans i també donen gràcies per això. Es creu que la cerimònia de plantar un arbre se celebra com record d'un costum ancestral que els pares sembraven un arbre el dia del naixement de cadascun dels seus fills. El pare sembrava un cedre si el nen era baró, per a simbolitzar la força i l'altura, i un xiprer si el bebé era una nena, per a simbolitzar la suavitat i la dolçor.

La Torah diu que la fruita dels arbres que es conreen en la terra d'Israel no pot ser consumida durant els tres primers anys, el quart any la fruita és per a D-us, i després d'això, la fruita pot aprofitar-se.

Els arbres ens ensenyen que hem de preparar-nos per al futur, i que hem d'assegurar que les pròximes generacions puguin fer el mateix.

La florida dels ametllers -gairebé sempre la segona lluna plena abans de la Pasqua- coincideix amb La Tu Bishvat.

Tu B'Shevat, el 15 de, mes de shevat, és commemorat en la tradició jueva com una festivitat especial, el "Any Nou del Arbol. Aquest dia celebrem el despertar de la vida. Aquest any (2009) es el dia 9 de feber del nostre calendari

L´Abre de la Vida és un signe que ens parla de com la llum i energia Divines són canalitzades dintre de la Creació. Les arrels representen el poder de l'ànima del home que s´alimenta de la força invisible i amagada de Déu . El tronc representa la saviesa de la Torá (la llei) i que és el mitjà essencial pel qual la força de vida és duta a les branques. Les branques de l'arbre representen a aquells servents de Déu. El fruit representa les bones accions realitzades per aquests individus en el seu desig de beneficiar a la Creació.

SANT JOAN-JOANA-JAN-IVAN-JOHN

Nom d'origen hebreu que significa: "Aquell que és tan estimat com un bebé"
Sants:
1) Sant Joan d'Àvila, prevere. Va néixer a Ciudad Real en l'any 1499. En l'any 1526 és ordenat prevere i es va encomanar a la vida missionera pel sud d'Espanya. Diego Pérez de Valdivia va ser el seu amic i col·laborador; funda diversos col·legis per a sacerdots i va escriure molts llibres. El seu sant se celebra el 10 de maig.
2) Sant Joan I, papa i màrtir. Papa des de l'any 523 al 526, Va néixer en Toscana en l'any 470. Viatjà a Constantinoble per ordre del Rei Teodoric I el Gran amb la missió d'intercedir pels oprimits d'Orient. La cort bizantina ho va rebre molt bé, però no va obtenir bons resultats en la seva missió, per això quan va tornar el rei va desconfiar i ho va retindre a Ravenna on va morir. El seu Sant se celebra el 18 de maig.
3) Sant Joan Fisher, bisbe. Va néixer en Yorkshire en l'any 1469. En 1504 és nomenat bisbe de Rochester i canceller de la universitat de Cambridge. Defensor de la Reina d'Aragó, esposa d'Enrique VIII, es va oposar al rei en relació al seu desig de dissoldre el seu matrimoni amb Catalina i a convertir-se en el cap de l'Església d'Anglaterra. Condemnat a mort per aquesta raó; prometent el rei el seu indult si Sant Joan li donava suport; però Joan fidel a les seves creences va triar ser executat a Londres en l'any 1535. El seu Sant se celebra el 22 de juny.
4) Sant Joan Crisóstome, bisbe i doctor de l'església. Va néixer a Síria en l'any 347, el seu pare era militar i va morir aviat, de manera que Joan va ser educat per la seva mare que era cristiana. Es va anar al desert 6 anys a orar i estudiar la Bíblia. Va ser el succesor del bisbe Flavià. El seu Sant se celebra el 13 de setembre.
5) Sant Joan de Brébeuf i Sant Isaac Jogues, preveres i companys, màrtirs. Sant Joan formava part d´un grup de missioners que evangelitzaven algunes tribus dels indis de Canadà. En l'any 1649 tot el grup de missioners van morir en una guerra d´indis. Els seus Sants es commemoren el 19 d'octubre.
6) Sant Joan de Capistrano, prevere. És un dels majors reformadors de l'església durant el segle XV. Va néixer en l'any 1386 i es va fer jutge pero va ser empresonat quan s'ocupava de la ciutat de Malatesta. Estant a la presó descobreix Jesús i es fa franciscà. El seu sant se celebra el 23 d'octubre.
7) Sant Joan Damascè, prevere i doctor de l'Església. Va néixer a Síria en l'any 675 en una família àrab-cristiana. El seu pare s'ocupava com alt funcionari del califa. Al créixer Sant Joan va participar en el càrrec del seu pare per a apartar-se definitivament a causa de l'hostilitat del califa cap als cristians. Decideix retirar-se a Jerusalem, s'ordena sacerdot i és nomenat escriptor de Juan V de Jerusalem. El seu Sant se celebra el 4 de desembre.
8) Sant Joan de la Creu, prevere i doctor de l'Església.Va néixer en Àvila en l'any 1542, en una família noble. Als 21 anys es fa carmelita i coneix a Santa Teresa de Jesús amb la que es dedica a la reforma carmelitana. Funda el primer convent de Carmelites Descalços en l'any 1568. Pero com hi ha gent que no entenen les seves idees, el tanquen en la presó de Toledo durant vuit mesos; Allà escriu la seva obra poètica, el "Cántic espiritual"; fuig de la presó, contínua amb la reforma, funda altres convents. El seu Sant se celebra el 14 de desembre.

SANTA JENNIFER

Jennifer és un nom galès que ve del nom Wen-hui-far que és celta y que significa “Blanca com l´escuma de mar.

De l´arrel Wen que vol dir “noia” provenen noms com Ginebra o Genoveva.

Celebra el seu sant el 3 de gener.

SANT XAVIER (JAVIER)

Es un nom d´origen eusquera format des de la paraula "etcheberri":

"eche" es casa i "berri" es nova.
Sant:
Sant Francesc Xavier, prebere. Va néixer a Pamplona en l´any 1506 i junt amb Ignaci de Loiola va crear la Companyia de Jesús. En 1541 el rei de Portugal y el Papa el van enviar a la India com a misioner. Hi va estar allà 10 anys visitant la India, Malaca, Las Lolucas i Japó. Més de 30.000 persones es van fer cristianes al escoltar-lo. El seu sant es el 3 de decembre.

SANT JAUME

Castellà: Jaime

Nom d´origen hebreu procedent de “Jacob” i que significa; “El que segueix”
Sant:
1) Sant Jaume, apòstol se celebra el 25 juliol; Es un deixeble de Jesús que surt a l´Evangeli i que va ser el primer a venir a Espanya a portar el missatge de Jesús. Està enterrat a Galicia, a Santiago de Compostela.
2) Sant Jaume de Marchia, prebere. Va neixer a Monteprandone, Italia a l´any 1394. Va estudiar Dret i va ser notari públic a Florencia i jutge a Bibbiena. Als 23 anys es va fer franciscà i es va dedicar a predicar i a crear hospitals. El seu sant és de 28 de novembre.

SANTA IXIA

Nom d´aquesta flor.

Celebra el Sant al Novembre
Per altra banda hi ha noies que es diuen Flor i aquesta es la seva santa: Santa Flor de Beaulie. Al voltant de l'any 1324, la santa va ingressar al convent de les monges "hospitalàries" de l'ordre de Sant Joan de Jerusalem. Des del seu ingrés Flor va haver de fer front a tota mena de proves espirituals. En una època li va assaltar el desig  de deixar el convent. A conseqüència d'això va patir una depressió nerviosa, i la tisteza que es revelava en el seu rostre s'enfadava a les seves companyes, les quals insistien en tractar-la com dement. No obstant això, sota l'ajuda d'un confessor que sí va creure en ella, la santa va fer grans progressos en la vida espiritual, i Déu li va concedir per fi les més extraordinàries gràcies místiques.  Va morir el 1347, als 38 anys d'edat. En la seva tomba es van donar nombrosos miracles

SANT IGNACIO

En català: IGNACI
Nom d´origen llatí que significa "Ardent"
Sants:
1) Sant Ignaci de Loyola, prebere. Va nèixer al 1491 al Castell de Loyola. Era el més petit de 11 germans. De jovenet va anar a la Cort de Castella i va fer de patje. Al 1521 es ferit en una cama al mig d´una batalla en la que defensava el Castell de Pamplona atacat per França. Mentre es va curant llegeix llibres religiosos y descobreix com l´estima Déu. Quan es cura peregrina a Terra Santa i s´està deu messos a Montserrat pregant. Allà es compromet a srvir a Déu. Estudia llatí a Barcelona y es forma per a ser mossen. Es el que comença la Companyía de Jesús. El seu sant se celebra el 31 de juliol.
2) Sant Ignaci d´Antioquía. A l´any 107 va ser portat a Roma acusat de ser cristià. De camí a Roma va escriure set cartesque ens serveixen pero assabentar-nos de com vivien els primers cristians. El seu sant és el 17 d´ octubre.

SANT GUILLEM

Nom d´origen germànic que vol dir “Protector valent”
Sant:
1) Sant Guillem va neixer a Vercelli; al nort de Italia. Va fer el Camí de Santiago caminant descalç i en tornar va fer una vida solitaria dedicada a pregar. El seu sant es el 25 de juny
2) Sant Guillem abad, el 10 de gener, el 14 de gener, el 6 de febrer, el 6 d´abril, el 14 de juliol, el 30 de novembre
3) Sant Guillem ermità el 10 de febrer, el 25 de juny, el 16 d´octubre
4) Sant Guillem duc el 28 de maig

GLORIA

Nom d´origen llatí que significa “ Famosa”.

Glòria es un nom cristià que es referix al diumenge de Pascua de Resurrecció.

El sant se celebra el 25 de Març.

GERARD

Nom germànic que vol dir “Llancer valent”.
Sants:
Sant Gerard va néixer a Itàlia i sempre es va estimar molt a Jesús. Cuan el seu pare va morir ell era encara jove pero no va poder continuar estudiant i es va dedicar a treballar fent de sastre. El seu cap era una persona molt dolenta que el maltractava, pero Gerard que volia fer com Jesús, en contes de respondre els insults el que feia era callar-se. Cuan per fi va poder obrir el seu negoci dividia els diners que guanyava en tres parts: una era per a la seva familia, altre per a les despeses del negoci i altre per als pobres. Quan tenia 23 anys van arribar al seu poble a predicar, uns monjos i ell es va unir a ells. El seu sant és el 21 de octubre

GINA

Significat:La guerrera gloriosa.
De origen germanic.

Celebra el Sant el 1 de Novembre

GAL.LA - GALINA

Nom d´origen llatí que significa "de la Galia” (región francesa)".
Santa
Gal·la era filla d´un senador important que va ser durant molts anys conseller del Rei Teodoric. Pero va passar que aquest rei va sospitar que el pare de la Gal.la el traicionava i el va ajusticiar i va fer casar a Gal·la amb un noi . a l'any del casament aquest home va morir i ella no es va voler tornar a casar sino que va preferir consagrar-se a Déu, retirant-se a un monestir. Allà va viure molts anys. Abans de morir la santa va tenir una visió de l'Apòstol San Pere convidant-la al cel. El seu sant es el 5 d´octubre.

GABRIEL - GABRIELA

Nom d´origen hebreu que vol dir “Força de Déu”
Sants:
1) Sant Gabriel, arcàngel. L´Evangeli de LLuc diu que li va parlar al Zacaríes i a María per anunciar els naixements d´en Joan Baptista i de Jesús. Gabriel és un dels cuatre Àngels més importants. Es patró dels missatgers, dels funcionaris de correus, i les telecomunicacions. El seu sant se celebra el 29 de setembre (Amb altres Àngels: Sant Miquel i Sant Rafael).
2) Sant Gabriel va neixer a Asis a l´any 1838. A casa seva eren rics i hi havia molts germans.Quan es va fer gran li van passar dos cops la mateixa cosa: es va posar molt malalt i va prometre a Déu que si es curava es faría monjo, pero una vegada es va curar els dos cops es va oblidar de la seva promesa. Pero aleshores a la ciutat on vivía, va haber la Peste, i tot de gent moria. Aixó li canvià el cor i Gabriel va complir les seves promeses. Sant: el 27 de febrer.

FLORENCIA

Derivat del llatí “Florens” significa "Que floreix".
Santes
1) Era una noia de la ciutat de Florencia que es va casar molt jove i va tenir un fill. Pero aviat es va quedar vidua. Quan va acabar de criar al seu fill, només desitjava entrar en un monestir franciscà. Quan ho va fer, l poc temps la van triar abadessa de Foligno (1430-1433). D'aquí va passar al de Aquila. Aconsellada i orientada per sant Joan de Capistrano, va fundar el monestir del Corpus Domini. Moltes noies de Aquila van seguir les seves petjades. Va morir el 28 de febrer de 1472. Celebra su onomástica el 10 de novembre

FRANCESC

Nom originat en el sobrenom que Joan Bernardone donava al seu fill "Sant Francesc d'Assís"
Sants:
1) Sant Francesc d'Assís va néixer en l'any 1182 en una família rica. L'ingrés a la presó i una posterior malaltia li van fer reflexionar sobre la seva vida sense sentit. Al tornar a casa seva es va dedicar a reconstruir una església en ruïnes, fer caritat entre els pobres i els leprosos. Va fondar l'ordre dels franciscans amb 12 deixebles. El seu Sant se celebra el 4 d'octubre.
2) Sant Francesc de Sales, bisbe i doctor de l'Església. Va néixer a l'any 1567 en una família noble, va tenir formació religiosa en l'escola dels jesuïtes. En 1593 és ordenat sacerdot i en 1602 amb 35 anys és triat bisbe de Ginebra. Intervé en la creació de l'Ordre de la Visitación de Santa María al costat de San Vicens de Paúl i Madame Joana Francina de Chantal. El seu sant se celebra el 24 de gener.
3) Sant Francesc de Borja, prevere. Pertanyia a una familia rica y prestigiosa. Va néixer a Gandia en l'any 1510. Estimava molt la seva dona, que va morir i ell es va fer monjo. El seu Sant se celebra el 03 d'octubre.

FELIU

Nom d'origen grec que significa "Amic dels cavalls"
Sants:
1) Sant Feliu apòstol. Va néixer a Galilea i va ser deixeble de Sant Joan Baptista fins que va conèixer a Jesús i es converteix en un dels dotze apòstols. Poc se sap sobre la seva vida; sembla que va predicar l'evangeli a Escitia i que mor a Friga el 3 de maig del any 54. Les relíquies de l'apòstol van ser dutes a Roma en l'any 565. El seu Sant se celebra el 3 de maig.
2) Sant Feliu Neri, prevere. Va néixer a Florència en l'any 1515. Des de molt jove ajudava en el comerç del seu cosí, on fa contacte amb els monjos de Montecassino que marquen el seu camí espiritual. Posteriorment arriba a Roma on es dedica a educar a dos fills de Galeotto del Caccia, mentre estudia en la Sapienza. Era un home bo, pacific, optimista i molt alegre. S'ordena sacerdot als 36 anys i és rector de Sant Giovanni del Fiorentini. En 1575 és reconeguda oficialment la seva congregació dels sacerdots del Oratorio, amb centre en l'actual església de Chiesa Nuova. La congregació s'estén per tot el món. Va ser canonizat en l'any 1622 i el seu sant se celebra el 26 de maig.

FERRAN

Nom d'origen germànic que significa "atrevit, gosat i voluntariós"
Sants:
1) Sant Ferran rei. Va néixer a Manzanal de Baix, prop de Zamora en l'any 1198. Fill del Rei Alfons IX de Lleó i de Berenguela de Castella. Es converteix en l'any 1230 en Ferran III de Castella-Lleó; conqueridor de la dominació islàmica, Còrdova, Jaén i Sevilla. En les seves conquestes restaurava els bisbats en les diferents ciutats, al costat de les de Cartagena, Badajoz i Mèrida. Es va casas primer amb Beatriu de Suabia, filla de l'emperador d'Alemanya; i desprès amb Joana de Ponthie. Va tindre tretze fills, entre els quals es conten el seu successor, Alfonso X el Savi. Va escriure un "Tractat sobre el bon govern". La seva sepultura es troba a Sevilla. El seu sant se celebra el 30 de maig.

FABIO

Derivat de “Fabius”, el cognom d'una famosa i important família romana.
Sant
Va ser un màrtir del segle IV. Era un cristià i un militar en l'exèrcit imperial a Mauritània. En una reunió militar va haver una desfilada de les legions que eren triades entre els soldats més valents. Fabio, com cristià, va rebutjar aquells honors i insígnies, perquè duien les cares dels emperadors Dioclecià i Maximilià i aquestes imatges tractaven de divinitzar a aquests dos caps suprems de l'imperi. Per això ho van dur a la presó. La policia militar ho va sotmetre a un judici sever i els tribunals van ordenar que se li donés mort. Va morir a Cesarea de Mauritània.
Aquest sant celebra la seva onomàstica el 21 de juliol