TOTS SANTS O HALLOWEEN???
El Halloween no deixa de ser una moda més, importada de la cultura dels USA que ens està fent substituir les nostres tradicions cultural per adoptar unes alienes.
Si mirem la Història ens adonem de un fet: moltes de les festes de la tradició catòlica han estat un intent de catequitzar una festa pagana prèvia. Tots Sants és l’exemple perfecte.
Per què els cristians havíem de celebrar una festa en la que es commemoren els morts si la nostra creença bàsica es la resurrecció?
En la Festa de Tots Sants aglutinem tres corrents:
La cristiana:
Era costum que les comunitats commemoressin la memòria dels seus màrtirs en l’aniversari de la seva execució, però les nombroses persecucions van fer que es multipliquessin aquesta mena de celebracions i les van arribar a fer inviables, de manera que es va establir un dia fix al any per agrupar la memòria dels màrtirs: el dia de Tots Sants.
La romana: Els romans retien culte domèstic als avantpassats i a més, un cop a l’any visitaven els cementiris per oferir-li simbòlicament les seves collites. A més, quan el mon sencer va abandonar el culte dels déus pel cristianisme, van deixar vacant un temple romà, el Panteó, dedicat a tots els déus. El Papa Bonifaci IV va aprofitar-ho per a dedicar-lo a "Omnia Sanctorum", (Tots els sants.)
La celta: Aquest dos elements van ser aprofitats per a cristianitzar la festa celta del Samhain. Samhain era el déu dels morts en la mitologia celta irlandesa. El 31 d’octubre, dia en que començava el seu calendari, s’hi celebrava una festa religiosa que ens preparava pel pas a la obscuritat del hivern, el fred i les carències que aquesta estació porta implícites. És per tant, una festa de transició – el pas d'una any a l'altre – però també d'obertura de l'Altre món. La festa en si mateixa dura una setmana sencera, començant tres dies abans i acabant tres dies després. El centre de la festivitat era la nit del 30 d’octubre al 1 de novembre, en la qual s’obrien les portes que impedien als morts tornen al món dels vius i aquests podien retornar buscant venjar les seves morts (estem parlant de societats mols aguerrides) i apropiar-se dels cossos dels vius per no haver de retornar al ínfer. La diada està plena de ritus druídics, assemblees, i sacrificis humans rituals (tendents a evitar que els morts desencadenessin la seva ràbia). Els dies previs a aquesta nit els sacerdots visitaven les cases de la gent per a demanar ofrenes que apaigavessin als morts (Trick or truck) amb l’amenaça de deixar desprotegida la cas que no contribuís amb alguna propina o el que hagués donat fos considerat insuficient. El cristianisme va desfer aquelles creences terrorífiques: els que ja han mort estan amb Déu, un pare amorós que els hi té preparat un paradís del que no voldrien sortir mai més. La mort ha deixat de ser un problema ple d’espants per a convertir-se en un motiu d’esperança que omple de sentit les nostres vides.
La cristianització no trenca d’arrel amb els costums dels irlandesos, que lliures de la por, rememoren la seva festa incorporen els nous trets descoberts. La festa del Samhain es transforma en Halloween, (paraula que prové de l’expressió "All hallow’s Eve"). A partir del segle XIX la fort emigració irlandesa als USA implanta al Nou Continent els costums festius de la comunitat de nou
Avui dia som els catalans qui ens sentim enlluernats per tota la pressió cultural i comercial que implica la festa i oblidem la nostra tradició: menjar castanyes, panellets i vi dolç reunits a casa nostra, si pot ser al voltat del foc. Tot seguit, el dia 1 de novembre, anàven en processó al cementiri, a orar pels nostres difunts.
Ben conscients de tot això nomès queda fer-nos una pregunta: Trick or castanya?