COSTUMS POPULARS I SENTIT RELIGIÓS DE LA QUARESMA
• ELS COSTUMS:
La Quaresma és un període de quaranta dies establert per l’Església, just abans de la Pasqua, dedicat a l’oració i el recolliment. En un principi, era un temps dedicat a la preparació dels qui havien de ser nous cristians (catecúmens). És a dir, aquells que havien de ser batejats el Diumenge de Pasqua. De seguida va a passar a ser un temps de preparació per a tothom i s’hi van afegir el dejuni (el fet de no menjar) i l’abstinència (no menjar carn). Quedaven prohibides les activitats festives, com cantar, ballar o anar al teatre. Tot això es feia per purificar-se i preparar-se pels actes de la Setmana Santa que commemoren la mort i la resurrecció de Jesús.
El carnaval:
El carnaval és la festa de la disbauxa i la diversió, es caracteritza per un canvi en les costums i la personalitat a través de les disfresses.
Se celebra just abans de la Quaresma. Durant les set setmanes que dura la Quaresma, abans s’imposava l’abstinència de menjar carn. Aleshores la carn era substituïda pel peix, especialment el bacallà.
L’origen: La festa té alguns elements de les festes romanes que se celebraven al febrer, representant el món al revés mitjançant un canvi de papers.
Té una data d’inici: el Dijous Gras (llarder): dia que es menjaven aliments greixosos per acumular reserves per les setmanes següents d’abstinència. El divendres arriba el rei de la festa, el Carnestoltes, un personatge estrafolari que ho capgira tot i anuncia la renovació de la natura que arribarà a la primavera. Amb el pregó imposa la llei del desordre i la bogeria.
El dissabte, el diumenge i el dilluns s’acostumava a fer la rua, que consisteix en una desfilada i passejada pels carrers amb les disfresses. El dimarts es celebrava la mort del Carnestoltes.
Acaba el Dimecres de Cendra, primer dia de la Quaresma. Aquest dia es feia l’enterrament de la sardina, que indicava la fi dels divertiments dels dies anteriors.
L’enterrament de la sardina era una mena de “protesta” per haver de fer abstinència de carn durant la Quaresma...
El Dijous Gras (llarder): La gent menja coca de llardons i botifarra d’ou. Es sol fer una sortida al camp per menjar la truita i la botifarra. Era un costum per “atipar-se” d’allò que no podrien menjar, al fer abstinència de carn durant la Quaresma...
La Vella Quaresma: Un altre costum d’abans. Aquest personatge, fet amb paper de diari, representa una vella amb set peus, un per cada setmana que dura el període d’abstinència, que porta tota mena d’aliments permesos de menjar durant la Quaresma i fa com de “calendari”: cada diumenge s’arrencava un peu i així sabien quantes setmanes d’abstinència quedaven. Quan no n’hi queda cap ja és Pasqua.
Benedicció dels rams: El Diumenge de Rams, les famílies amb els nens i nenes, ben mudats, i amb palmons, palmes trenades, i rams de llorer i d’olivera, guarnits amb cintes i dolços i galetes de pastisseria, van a l’església a “beneir els rams” que quedaran com un senyal lligats als balcons de les cases fins l’any vinent.
Les Processons: a molts llocs és tradicional sortir al carrer portant els diferents passos de la Passió de Nostre Senyor, acompanyant-los amb portants, ciris encesos, penitents, música i cants que relaten la Passió. Algunes vegades, més que una mostra de fe popular pot esdevenir, només, una representació folklòrica.
• ELS SENTIT RELIGIÓS:
La Quaresma:
La Quaresma és el temps litúrgic que l’Església ens ofereix als cristians per a preparar-nos per a celebrar la PASQUA. Com Moisès va passar 40 dies dalt del Sinaí abans de rebre la Llei de l’Aliança, com Jesús va dejunar durant 40 dies al desert abans de començar el seu ministeri, els cristians ens preparem a celebrar el misteri pasqual de la mort i la resurrecció del Senyor amb 40 dies de pregària i penitència: la Paraula ens estimula la fe perquè intentem un esforç de conversió, una pregària més intensa i la caritat, expressada amb l’almoina que vol dir “compartir els propis bens amb els pobres”.
El Dimecres de Cendra:
És el primer dia de la Quaresma. Els cristians, en l’Eucaristia d’avui, fem el ritus de la imposició de la cendra.
Rebre la cendra en començar la Quaresma, és un signe extern que ja s’utilitza a la Bíblia com a senyal de penitència i que, actualment, vol dir que ens reconeixem pecadors, que invoquem el perdó de Déu per a tota l’Església, i que manifestem el nostre desig sincer de conversió. La fe en la paraula del Senyor ens farà sortir amb ell de la mort cap a la vida eterna. (Vegeu el conte per Infantil i Primària de les activitats de la 1a setmana)
El Diumenge de Rams:
És el diumenge abans de Pasqua i s’anomena també “de la Passió”, perquè a la Missa, a la lectura de l’Evangeli, es llegeix cada any un dels relats de la Passió: és alhora una anticipació del drama de la Creu i del triomf de Pasqua.
Es fa memòria de la entrada de Jesús a Jerusalem abans de començar l’Eucaristia amb una Processó litúrgica i la Benedicció de rams: Tot aclamant Jesús, la comunitat dels creients reconeix Crist com a Salvador, Rei gloriós per la seva mort i resurrecció.
La Setmana Santa (Tríduum pasqual: dijous – divendres -dissabte):
El Tríduum pasqual, que comença amb la Cena del Dijous Sant, ens invita l’endemà, Divendres Sant perquè participem en el misteri de la mort del Salvador per conduir-nos dalt del cim de l’any litúrgic: la resurrecció del Senyor, que se celebra dins la Vetlla de Pasqua.
• Dijous: els grans misteris que es commemoren són: la institució de l’Eucaristia i de l’ordre sacerdotal i el manament del Senyor sobre la caritat fraterna ( amb el gest del “lavatori dels peus”).
• Divendres: L’Església, aquest dia no celebra els sagraments i l’altar està “despullat” de tot. La comunitat cristiana es reuneix per a la celebració de la Passió del Senyor, que consta de tres parts: Litúrgia de la Paraula, adoració de la Creu i sagrada comunió.
• Dissabte: És el dia del “silenci”; l’Església no es separa del sepulcre del Senyor, meditant la seva Passió i la seva mort. No se celebra l’Eucaristia fins després de la Vetlla solemne de la Resurrecció.
Són tradicionals les processons , la Visita i Adoració del Santíssim, el silenci ... I també “les passions” (accions teatrals representant la passió i la mort de Jesús, segons els Evangelis, desvetlladors de la pietat popular, de pedagogia senzilla i seriosa).
.png "English"){kind=small}
