Cançó de Hanukkà

Aquesta cançó està en hebreu, la llengua que parlava Jesús. És una cançoneta de la festa de la Hanukkà que es canta mentre es juga amb el sevivon o dreidel

http://www.es.chabad.org/75969

Aqui tenim la lletra, per a poder cantar-la:

Sevivon Sov, Sov, Sov
Januca Hu Jag Tov
Sevivon Sov, Sov, Sov

Jag Simja Hu La'am
Nes Gadol Haia Sham
Nes Gadol Haia Sham
Jag Simja Hu La'am

I què vol dir?... (Aqui tenim la trraducció)

Sevivon gira, gira, gira
Janucá es una bella fiesta
Sevivon gira, gira, gira

Es una fiesta alegre para la nación
Un gran milagro ocurrió allí
Un gran milagro ocurrió allí
Es una fiesta alegre para el pueblo

VIDEO: EL NAIXEMENT DE JESUS

TOTS SANTS O HALLOWEEN???

Les botigues ens inunden de carbasses, teranyines, rats penats i esquelets, encara que no sapiguem anglès ens sona allò de "Trick or truck" i ens em empassat quatre o cinc vegades els "Especials de Halloween" dels Simpson...

El Halloween no deixa de ser una moda més, importada de la cultura dels USA que ens està fent substituir les nostres tradicions cultural per adoptar unes alienes.

Si mirem la Història ens adonem de un fet: moltes de les festes de la tradició catòlica han estat un intent de catequitzar una festa pagana prèvia. Tots Sants és l’exemple perfecte.

Per què els cristians havíem de celebrar una festa en la que es commemoren els morts si la nostra creença bàsica es la resurrecció?

En la Festa de Tots Sants aglutinem tres corrents:

La cristiana:

Era costum que les comunitats commemoressin la memòria dels seus màrtirs en l’aniversari de la seva execució, però les nombroses persecucions van fer que es multipliquessin aquesta mena de celebracions i les van arribar a fer inviables, de manera que es va establir un dia fix al any per agrupar la memòria dels màrtirs: el dia de Tots Sants.

La romana: Els romans retien culte domèstic als avantpassats i a més, un cop a l’any visitaven els cementiris per oferir-li simbòlicament les seves collites. A més, quan el mon sencer va abandonar el culte dels déus pel cristianisme, van deixar vacant un temple romà, el Panteó, dedicat a tots els déus. El Papa Bonifaci IV va aprofitar-ho per a dedicar-lo a "Omnia Sanctorum", (Tots els sants.)

La celta: Aquest dos elements van ser aprofitats per a cristianitzar la festa celta del Samhain. Samhain era el déu dels morts en la mitologia celta irlandesa. El 31 d’octubre, dia en que començava el seu calendari, s’hi celebrava una festa religiosa que ens preparava pel pas a la obscuritat del hivern, el fred i les carències que aquesta estació porta implícites. És per tant, una festa de transició – el pas d'una any a l'altre – però també d'obertura de l'Altre món. La festa en si mateixa dura una setmana sencera, començant tres dies abans i acabant tres dies després. El centre de la festivitat era la nit del 30 d’octubre al 1 de novembre, en la qual s’obrien les portes que impedien als morts tornen al món dels vius i aquests podien retornar buscant venjar les seves morts (estem parlant de societats mols aguerrides) i apropiar-se dels cossos dels vius per no haver de retornar al ínfer. La diada està plena de ritus druídics, assemblees, i sacrificis humans rituals (tendents a evitar que els morts desencadenessin la seva ràbia). Els dies previs a aquesta nit els sacerdots visitaven les cases de la gent per a demanar ofrenes que apaigavessin als morts (Trick or truck) amb l’amenaça de deixar desprotegida la cas que no contribuís amb alguna propina o el que hagués donat fos considerat insuficient. El cristianisme va desfer aquelles creences terrorífiques: els que ja han mort estan amb Déu, un pare amorós que els hi té preparat un paradís del que no voldrien sortir mai més. La mort ha deixat de ser un problema ple d’espants per a convertir-se en un motiu d’esperança que omple de sentit les nostres vides.

La cristianització no trenca d’arrel amb els costums dels irlandesos, que lliures de la por, rememoren la seva festa incorporen els nous trets descoberts. La festa del Samhain es transforma en Halloween, (paraula que prové de l’expressió "All hallow’s Eve"). A partir del segle XIX la fort emigració irlandesa als USA implanta al Nou Continent els costums festius de la comunitat de nou

Avui dia som els catalans qui ens sentim enlluernats per tota la pressió cultural i comercial que implica la festa i oblidem la nostra tradició: menjar castanyes, panellets i vi dolç reunits a casa nostra, si pot ser al voltat del foc. Tot seguit, el dia 1 de novembre, anàven en processó al cementiri, a orar pels nostres difunts.

Ben conscients de tot això nomès queda fer-nos una pregunta: Trick or castanya?

CATIFES DE SITGES

BENET XVI

Properament el Sant Pare, Benet XVI visitarà la nostra ciutat i entre altres coses auqesta visita ens servirà per a aprofundir en la figura del Papa.

La primera pregunta que ens podem fer es per què li diem “Papa” al cap de l´esglèsia.

S´han donat moltes explicacions:

1) PAPA son les inicials de cuatre paraules llatines: P etrí - A postoli - P otestatem - A ccipiens

Que signifiquen: “El que reb la potestad de Pere”.

Aquesta explicació resalta que Sant Pere va ser el primer cap de la primitiva esglèsia i que a la seva mort es va començar una concatenació de Papes.

2) La paraula Papa es deu a la unió de altres dues paraules llatines: PA ter PA stor, que signifiquen, “Pare i Pastor” les dues funcions més importants que el Papa ha de dur a terme. Es el primer responsable de que l'Esglèsia cumplexi la seva funció y qui ha de ferl anar pels camins adients (com u bon pare que aconsella i un pastor que conduieix)

3) La paraula ve del grec “PAPPAS” i significa, com al català, “papa”, un nom carinyòs amb el que els nens s´adrecen al seu pare. Explicació que remarca el sentit de confiança i afecte

El Papa actual es diu Benet XVI.

Aixó vol dir que abans d´ell hi han hagut 15 Papes que es digueren "Benet" (que vol dir "beneit").

Els numeros que segueixen als reis i als papes sempre s´escriuen en números romans. (X vol dir 10,

V vol dir 5, I a la dreta de la V indica una suma i com el valor de I es 1 tenim: X (10) + V (5) + I (1) = XVI (16))

Els papes han de canviar el seu nom quan son anomenats papes.

Benet XVI es deia abans Joseph Ratzinger. Va ser elegit papa als 78 anys. És el novè Papa de nacionalitat alemanya.

Joseph Ratzinger va nèixer a l'any 1927 a Marktl (Baviera) el dia 16 d'agost del 1927 I COM QUE ERA Pasqua, va se batejat el mateix dia. Era el més petit dels tres germans i li van possar rl nom del seu pare, Joseph Ratzinger, Sr., que agent de policia. La seva mare es deia Maria. El germà del Papa Benet XVI, Georg Ratzinger, també és un sacerdot. Poc desprès de nèixer en Joseph el seu pare es va traslladar a la ciutat de Traunstein i allà va passar la seva infantessa.

Quan Ratzinger va complir 16 anys (l'any 1943) va ser cridat a files per a formar part de les lleves obligatòries de les Joventuts Hitlerianesper què el seu país estava en guerra. Això el va disgustar molt peque la seva familia no estava d'acord amb les idees dels nazis. El mateix any 1943, mentre estava al seminari, va ser destinat, juntament amb tota la seva classe a la defensa antiaèria d'una fàbrica de la BMW prop de Munic. Després va ser destinat a un batalló d'infanteria a Hongria on va servir establint defenses antitancs fins que va desertar l'abril de 1944. El 1945 va ser empresonat per poc temps durant l'estiu pels aliats en un camp de presoners de guerra. El novembre del 1945 va tornar a entrar al seminari, juntament amb el seu germà Georg. Tots dos van ser ordenats a Freising el 29 de juny de 1951 pel cardenal Michael von Faulhaber, a la ciutat de Munic.

Ratzinger va ser professor a la Universitat de Bonn entre els anys 1959 i 1963, quan va ser enviat a la Universitat de Munster. L'any 1966 li va ser concedida una càtedra de Teologia a la Universitat de Turíngia. L'any 1969 va ensenyar a la Universitat de Ratisbona, a Baviera. Durant el Concili del Vaticà II va servir com assessor teològic del cardenal de Colònia Joseph Frings.

El març de 1977, Ratzinger va ser nomenat arquebisbe de Munic i Freising. El juny d'aquell mateix any, el Papa Pau VI el va anomenar cardenal. El 1981, Joan Pau II el va anomenar prefecte de la Congregació de la doctrina de la Fe.

Va dimitir de l'arxidiòcesi de Munic a principis de l'any 1982, per convertir-se en bisbe de Velleti-Sengri el 1993. També va ser nomenat vice-degà del Col·legi cardenalici i més tard va passar a ser-ne el degà l'any 2002. Ha estat més pròxim al Papa Joan Pau II que qualsevol altre cardenal; és per això que Ratzinger i Wojtyla han estat definits com ànimes bessones en el pla intel·lectual. Ratzinger va ser la mà dreta de Joan Pau II i un dels seus amics més propers. Durant el últims dies del pontificat de Joan Pau II Ratzinger va assumir la majoria de funcions en la direcció del Vaticà. Un cop mort Joan Pau II va dimitir del seu càrrec de prefecte de la Congregació de la doctrina de la Fe. El 19 d'abril de 2005 va ser escollit com a Papa i va adoptar el nom de Benet XVI.

Benet XVI visitarà la ciutat de Barcelona els dies 6 i 7 de novembre de 2010 per a consagrar el Temple Expiatori de la Sagrada Família.

DIBUIXOS ANIMATS SOBRE LA CREACIÓ

JESUS EL FILL DE DÉU (VIDEO)

Curs 2010-2011

Com el cargolet, anem a l'escola.
Estem ja preparant les motxilles, els entrepans, les ganes d'aprendre i descobrir noves coses.
Tenim per devant un camí llarg: aprenentatges, festes, experiencies, amics i amigues antics i també nous.
Bon inici de curs!!!

UN ALTRE VIDEO DE JONÀS

Jonàs

UNA MICA D´HUMOR

Tot seguit us deixo algunes respostes a preguntes fetes en exàmens de religió.

¿Qué es el Génesis?
– El mejor grupo de rock de la historia.

¿Quién fue Moisés?
– El protagonista de la película ‘Los Diez Mandamientos.’

¿Quién es Dios?
– Es un concepto muy difícil de definir porque como no existe no se puede decir.

¿Qué es la fe?
– Es un don que da Dios para entender a los curas en misa.

¿Qué es un mártir?
– Un mártir es un buen cristiano matado por el Tío Cleciano. [Diocleciano]

¿Qué es el Arca de la Alianza?
– Es un arca escondida en Egipto que fue encontrada por Indiana Jones en la película ‘En busca del arca perdida’.

¿Cuál es el sexto mandamiento?
- Este mandamiento ya no se usa porque lo puedes hacer en cualquier parte.

Menciona una parábola de Jesús.
- La parábola del fariseo y el republicano. [Publicano]

¿Cuáles son los santos lugares?
– Santiago de Compostela, Santa Cruz de Tenerife, y San Sebastián.

¿Qué es el Apocalipsis?
– El libro que sirvió de inspiración a la peli ‘Apocalipsis Now’.

¿Qué es un sacerdote?
– En la iglesia hay dos tipos de curas: los que creen en Dios y los que no.

¿Qué es la Santísima Trinidad?
– El padre y el hijo y la paloma que vive con ellos.

¿Quién era san Pedro?
– San Pedro fue el primer boticario [vicario] de Jesús en la tierra.

¿Cómo se convirtió san Pablo?
– Se cayó de un caballo por el susto que le dio Jesús.

¿Quién era san Pablo?
– San Pablo era el apóstol de los genitales. [gentiles]

¿Qué fue la Torre de Babel?
– Fue la primera escuela de idiomas del mundo.

¿Cómo se ha de resistir a la tentación?
– La mejor forma de evitar la tentación del demonio es dejar que te tiente, tú caes, y luego sales.

¿Cuántas cosas son necesarias para recibir bien la Sagrada Comunión?
– Ponerse bien en la fila, estar atento para que no se te cuelen, levantar un poco la cabeza y abrir bien la boca para que te entre fácil la hostia.

MAIG ÉS EL MES DE LA VERGE MARIA

ISLAMISMISME

EL CRISTIANISME

JUDAISME

ORACIÓ DE SANT FRANCESC D´ASSIS

Oh Senyor,
feu de mi un instrument de la vostra pau!
On hi ha odi, que jo hi porti amor.
On hi ha ofensa, que jo hi porti el perdó.
On hi ha discòrdia, que jo hi porti unió.
On hi ha dubte, que jo hi porti l'esperança.
On hi ha error, que jo hi porti la veritat.
On hi ha desesperació, que jo hi porti l'esperança.
On hi ha tenebra, que jo hi porti la llum.

Oh Mestre,
feu que jo no cerqui tant:
ser consolat, com consolar;
ser comprès, com comprendre;
ser estimat, com estimar.

Perquè és:
donant que es rep;
perdonant que s'és perdonat;
morint que es ressuscita a la vida eterna.

Sant Pau

BONA PASQUA

ALTRES VIDEOS SOBRE ELS DARRERS DIES DE JESUS

QUÈ CELEBREM EL TRIDU PASQUAL?

QUÈ CELEBREM EL DIUMENGE DE RAMS?

NOE

UN PETIT VIDEO ADIENT PER A UN DIA PLUJÓS

COSTUMS POPULARS I SENTIT RELIGIÓS DE LA QUARESMA

• ELS COSTUMS:

La Quaresma és un període de quaranta dies establert per l’Església, just abans de la Pasqua, dedicat a l’oració i el recolliment. En un principi, era un temps dedicat a la preparació dels qui havien de ser nous cristians (catecúmens). És a dir, aquells que havien de ser batejats el Diumenge de Pasqua. De seguida va a passar a ser un temps de preparació per a tothom i s’hi van afegir el dejuni (el fet de no menjar) i l’abstinència (no menjar carn). Quedaven prohibides les activitats festives, com cantar, ballar o anar al teatre. Tot això es feia per purificar-se i preparar-se pels actes de la Setmana Santa que commemoren la mort i la resurrecció de Jesús.

El carnaval:
El carnaval és la festa de la disbauxa i la diversió, es caracteritza per un canvi en les costums i la personalitat a través de les disfresses.
Se celebra just abans de la Quaresma. Durant les set setmanes que dura la Quaresma, abans s’imposava l’abstinència de menjar carn. Aleshores la carn era substituïda pel peix, especialment el bacallà.
L’origen: La festa té alguns elements de les festes romanes que se celebraven al febrer, representant el món al revés mitjançant un canvi de papers.
Té una data d’inici: el Dijous Gras (llarder): dia que es menjaven aliments greixosos per acumular reserves per les setmanes següents d’abstinència. El divendres arriba el rei de la festa, el Carnestoltes, un personatge estrafolari que ho capgira tot i anuncia la renovació de la natura que arribarà a la primavera. Amb el pregó imposa la llei del desordre i la bogeria.
El dissabte, el diumenge i el dilluns s’acostumava a fer la rua, que consisteix en una desfilada i passejada pels carrers amb les disfresses. El dimarts es celebrava la mort del Carnestoltes.
Acaba el Dimecres de Cendra, primer dia de la Quaresma. Aquest dia es feia l’enterrament de la sardina, que indicava la fi dels divertiments dels dies anteriors.
L’enterrament de la sardina era una mena de “protesta” per haver de fer abstinència de carn durant la Quaresma...

El Dijous Gras (llarder): La gent menja coca de llardons i botifarra d’ou. Es sol fer una sortida al camp per menjar la truita i la botifarra. Era un costum per “atipar-se” d’allò que no podrien menjar, al fer abstinència de carn durant la Quaresma...

La Vella Quaresma: Un altre costum d’abans. Aquest personatge, fet amb paper de diari, representa una vella amb set peus, un per cada setmana que dura el període d’abstinència, que porta tota mena d’aliments permesos de menjar durant la Quaresma i fa com de “calendari”: cada diumenge s’arrencava un peu i així sabien quantes setmanes d’abstinència quedaven. Quan no n’hi queda cap ja és Pasqua.

Benedicció dels rams: El Diumenge de Rams, les famílies amb els nens i nenes, ben mudats, i amb palmons, palmes trenades, i rams de llorer i d’olivera, guarnits amb cintes i dolços i galetes de pastisseria, van a l’església a “beneir els rams” que quedaran com un senyal lligats als balcons de les cases fins l’any vinent.

Les Processons: a molts llocs és tradicional sortir al carrer portant els diferents passos de la Passió de Nostre Senyor, acompanyant-los amb portants, ciris encesos, penitents, música i cants que relaten la Passió. Algunes vegades, més que una mostra de fe popular pot esdevenir, només, una representació folklòrica.


• ELS SENTIT RELIGIÓS:

La Quaresma:
La Quaresma és el temps litúrgic que l’Església ens ofereix als cristians per a preparar-nos per a celebrar la PASQUA. Com Moisès va passar 40 dies dalt del Sinaí abans de rebre la Llei de l’Aliança, com Jesús va dejunar durant 40 dies al desert abans de començar el seu ministeri, els cristians ens preparem a celebrar el misteri pasqual de la mort i la resurrecció del Senyor amb 40 dies de pregària i penitència: la Paraula ens estimula la fe perquè intentem un esforç de conversió, una pregària més intensa i la caritat, expressada amb l’almoina que vol dir “compartir els propis bens amb els pobres”.

El Dimecres de Cendra:
És el primer dia de la Quaresma. Els cristians, en l’Eucaristia d’avui, fem el ritus de la imposició de la cendra.
Rebre la cendra en començar la Quaresma, és un signe extern que ja s’utilitza a la Bíblia com a senyal de penitència i que, actualment, vol dir que ens reconeixem pecadors, que invoquem el perdó de Déu per a tota l’Església, i que manifestem el nostre desig sincer de conversió. La fe en la paraula del Senyor ens farà sortir amb ell de la mort cap a la vida eterna. (Vegeu el conte per Infantil i Primària de les activitats de la 1a setmana)

El Diumenge de Rams:
És el diumenge abans de Pasqua i s’anomena també “de la Passió”, perquè a la Missa, a la lectura de l’Evangeli, es llegeix cada any un dels relats de la Passió: és alhora una anticipació del drama de la Creu i del triomf de Pasqua.
Es fa memòria de la entrada de Jesús a Jerusalem abans de començar l’Eucaristia amb una Processó litúrgica i la Benedicció de rams: Tot aclamant Jesús, la comunitat dels creients reconeix Crist com a Salvador, Rei gloriós per la seva mort i resurrecció.

La Setmana Santa (Tríduum pasqual: dijous – divendres -dissabte):
El Tríduum pasqual, que comença amb la Cena del Dijous Sant, ens invita l’endemà, Divendres Sant perquè participem en el misteri de la mort del Salvador per conduir-nos dalt del cim de l’any litúrgic: la resurrecció del Senyor, que se celebra dins la Vetlla de Pasqua.

• Dijous: els grans misteris que es commemoren són: la institució de l’Eucaristia i de l’ordre sacerdotal i el manament del Senyor sobre la caritat fraterna ( amb el gest del “lavatori dels peus”).
• Divendres: L’Església, aquest dia no celebra els sagraments i l’altar està “despullat” de tot. La comunitat cristiana es reuneix per a la celebració de la Passió del Senyor, que consta de tres parts: Litúrgia de la Paraula, adoració de la Creu i sagrada comunió.

• Dissabte: És el dia del “silenci”; l’Església no es separa del sepulcre del Senyor, meditant la seva Passió i la seva mort. No se celebra l’Eucaristia fins després de la Vetlla solemne de la Resurrecció.

Són tradicionals les processons , la Visita i Adoració del Santíssim, el silenci ... I també “les passions” (accions teatrals representant la passió i la mort de Jesús, segons els Evangelis, desvetlladors de la pietat popular, de pedagogia senzilla i seriosa).

VIDEOS SOBRE ADAM I EVA

eL "Super libro" (Superbook) És una serie animada japonesa-estadounidense de 1981, produida I dirigida pels directors Masakazu Higuchi y Kenjiro Yoshida, per les produccions de Tatsunoko Productions en Japón y Christian Broadcasting Network als Estats Units.

El protaginista és un llibre, una Biblia màgica i dos nenes anomenats Ana (Azusa en japonès, Joy en anglès) i Luis (Sho Azuka en japonès, Christopher en anglès), el doctor Perez, pare de Luis, la gosseta Tita i un robot que es diu Tuercas (Zenmaijikake en japonès, Gizmo en anglès).

El llibre s´obre tot sol i porta als nens a travès del temps per a conèixer amb diferents personatges bóblics amb els que comparteixen aventures.

[1

SANT ANTONI ABAD

A Sant Antoni Abat se'l coneix com a Sant Antoni d'Egipte o Sant Antoni “del porquet”.

Diu la llegenda que Sant Antoni era un anacoreta que vivia al desert, amb fama d'home de pregària, de lluitador contra els dimonis i de guaridor de malalties (tant en persones com en animals). Es va fer famós per les curacions miraculoses que feia, entre elles, la d'una noia barcelonina de noble llinatge, ja que aquest sant va passejar el seu altruisme més enllà de les fronteres egípcies.

En totes les imatges el veiem acompanyat per una truja, que en agraïment a haver estat guarida per ell, ja no el va abandonar mai més.

La festivitat de Sant Antoni se celebra el 17 de gener.

Tot aplegant celebracions i ritus pre-crsitians de fecundació dels animals que se celebraven per aquestes dates, Sant Antoni acaba sent considerat patró dels animals domèstics i de feina, com avala la seva llegenda. Per això, als Països Catalans, la benedicció del bestiar es fa el dia de la festa de Sant Antoni Abat.

Antigament, quan els oficis de carreter i de traginer estaven en ple rendiment, era festa grossa per a tots aquells que s'hi dedicaven. Tothom s'esmerçava en mostrar els seus animals, en fer brillar els guarniments i en ornamentar els carros de manera especial.

La Cavalcada dels Tres Tombs és molt tradicional en gran part de les poblacions catalanes, que mostren els seus cavalls i carruatges en una desfilada participativa en la que es llencen tones de caramels. Es diu que aquesta denominació prové del fet que a Barcelona, quan s'anava a beneir els animals, la comitiva donava tres voltes a l'entorn de l'església de Sant Antoni.

EL ROSCÓN DE REYES

El Roscón de Reyes es el dulce típico del desayuno o la comida del día seis de enero, festividad de los Reyes Magos. Tiene forma de anillo y se confecciona con masa fina, rellena de nata o mazapán, que se adorna con trocitos de frutas confitadas o escarchadas de colores variados.

Los orígenes.

-Esta tradición tiene sus orígenes en el Imperio Romano.En las fiestas dedicadas al dios Saturno («las saturnales»), en diciembre, existía la costumbre de esconder un haba en algún lugar de la casa y el esclavo que la encontraba era premiado con la libertad durante todos los días que duraban las fiestas. En la festividad del dios Jano («dios de las puertas») que se celebraba a principios de año se repartía entre los pobres unas tortas dulces de forma circular que contenían un haba en su interior. Este haba representaba la prosperidad y el que la encontraba era aclamado como «rey por un día».

La tradición cristiana.

-En el siglo III la Iglesia institucionalizó la festividad de los Reyes Magos y la tradición de repartir entre los pobres dulces que contenían un haba se extendió rápidamente por toda Europa. En Francia el niño que encontraba el haba en el Roscón recibía muchos regalos y era objeto de grandes atenciones. Posteriormente el haba se sustituyó por un objeto de lujo que se escondía en el pastel que se denominaba «le gateau du roi».A España la tradición del Roscón de Reyes llegó con los Borbones.

Los símbolos.

-En torno al Roscón de Reyes la simbología tiene un papel relevante. Las frutas escarchadas, rojas y verdes, simbolizan los rubíes y esmeraldas que se supone adornaban los mantos de los tres Reyes Magos, Melchor, Gaspar y Baltasar. Las «sorpresas» adoptan formas diversas, generalmente son objetos o figurillas («muñequito de la suerte»), atractivas para los niños. Anteriormente la única sorpresa que contenía el roscón era un haba que daba buena suerte al que la encontraba, porque el haba simbolizaba al niño Jesús o, según otras versiones, la huída de la persecución del rey Herodes.Actualmente el que encuentra la «sorpresa» es coronado como «rey de la casa» y al que le toca el haba es castigado a pagar el Roscón. En algunas regiones de España es tradición que a la hora de presentar el Roscón en la mesa se recite el siguiente poema:

He aquí el Roscón de Reyes

tradición de un gran banquete,

en el cual hay dos sorpresas

para los que tengan suerte.

En él hay, muy bien ocultas,

un haba y una figura;

el que lo vaya a cortar

hágalo sin travesura.

Quien en la boca se encuentre

una cosa un tanto dura,

a lo peor es el haba,

o a lo mejor la figura.

Si es el haba lo encontrado

este postre pagarás,

mas si ello es la figura

coronado y rey serás.