SANT JUAN DIEGO

Entre els anys 1524 i 1526 Cuauhtlatoatzin es converteix al cristianisme i és batejat, així com la seva dona Malintzin, i el seu oncle, al Temple de Santiago Tlaltelolco. Es creu que el seu catequista va ser el missioner franciscà Fra Toribio de Benavente, anomenat pels indis "Motolinía" o "el pobre" per la seva extrema humilitat i la roba gastades que vestia.

Rep el nom baptismal de Juan Diego, Malintzin, la seva dona, el nom de Maria Lucía i, al seu oncle li diuen Juan Bernardino.

Juan Diego i María Lucía no van tenir fills però sí van adoptar un.

A la mort de la seva esposa, l'any 1529, Juan Diego es va a viure a Tulpetlac amb el seu oncle Juan Bernardino perquè allà l'església li quedava més a prop, (a 14 km). Caminava cada dissabte i diumenge a l'Església, partint de matí molt d'hora, abans que es fes de dia, per arribar a temps a Missa i a les catequesis. Caminava descalç, com la gent de la seva classe macehualli, ja que només els membres de les classes superiors dels asteques usaven sandàlies. En aquestes fredes matinades usava per protegir-se del fred una manta teixida amb fibres del maguey, el cactus típic de la regió. El cotó només el podien fer servir els asteques més privilegiats.

El 9 de desembre de 1531, mentre es dirigia a peu a Tlatelolco, en un lloc anomenat Tepeyac, Juan Diego va tenir una aparició de Maria, que se li va presentar com «la perfecta sempre Verge Santa Maria, Mare del veritable Déu». La Verge li va encarregar que en el seu nom demanés al Bisbe Juan de Zumárraga, la construcció d'una església en el lloc de l'aparició.

El Bisbe no va acceptar la idea, i la Verge li va demanar que insistís.

L'endemà, diumenge, Juan Diego va tornar a veure al bisbe Juan de Zumárraga. Aquesta vegada el bisbe el va escoltar, va examinar els seus coneixements de la doctrina cristiana i li va demanar proves objectives en confirmació del prodigi.

El 12 de desembre, dimarts, quan Juan Diego es dirigia de nou a la ciutat, la Mare de Déu se li va tornar a presentar i li va consolar, convidant-lo a pujar fins al cim del turó de Tepeyac per recollir-li unes flors. Malgrat la freda estació hivernal i l'aridesa del lloc, Juan Diego va trobar unes flors molt boniques. Un cop recollides les va col·locar en la seva «tilma» i se les va portar a la Verge, que li va manar presentar-les al Bisbe com a prova de veracitat.

Juan Diego es va anar per tercera vegada a veure al Bisbe.

Zumárraga li va demanar la prova i Juan Diego va obrir la seva «tilma» i va deixar caure les flors. Per a sorpresa del bisbe en el teixit va aparèixer, inexplicablement impresa, la imatge de la Verge de Guadalupe, que des d'aquell moment es va convertir en el cor espiritual de l'Església en Mèxic.

Juan Diego treballava teixint petates que després venia juntament amb altres productes elaborats amb tule. Tenia algunes propietats, entre elles, la casa on habitava amb el seu oncle, (avui temple de Nostra Senyora de la Salut). Tot el que tenia el va regalar després de la seva trobada amb la Verge en Tepeyac.

S'explica que el mateix dia en què es va traslladar la sagrada imatge de la Verge de Guadalupe a la primitiva ermita, Juan Diego, amb llicència del bisbe, va anar a viure a una petita cambra enganxat a la capella. Es va despullar de totes les seves pertinences i va dedicar la resta de la seva vida dedicat a la difusió del relat de les aparicions entre la gent del seu poble. Allà va servir a Maria Cel fins al final dels seus dies. Atenia amb gran amabilitat als pelegrins que arribaven a totes hores i, realitzava tot tipus de treball com escombrar, carregar i portar tot el necessari per sostenir i mantenir l'ermita. Es diu que passava molt de temps en oració davant de la imatge de Maria i que dejunava amb freqüència. El Bisbe li va concedir un permís molt especial per a l'època, el de combregar tres vegades per setmana.

Juan Diego va morir el dia 12 de juny de 1548, a l'edat de 74 anys. Va ser sepultat a la primera ermita dedicada a la Verge de Guadalupe, amb el seu oncle Juan Bernardino.

L'abril de 1990, en una solemne cerimònia a la Basílica de Guadalupe a Mèxic, el Sant Pare Joan Pau II li va declarar Beat. La seva festa la va fixar el mateix Sant Pare el 9 de desembre perquè aquest "va ser el dia en que va veure el Paradís" (dia de la primera aparició).

El 31 de juliol del 2002, Joan Pau II va proclamar públicament la santedat de Juan Diego en una Solemne Missa de Canonització a la Basílica de la Verge de la Guadalupe a Mèxic.